Embolicats amb les religions

Posem a prova el vostre coneixement de la Bíblia. A veure quants errors trobeu en el següent fragment: “Noè d’Arc i la seva dona, Joana, construeixen una embarcació per sobreviure a unes grans inundacions. Moisès puja al cim del mont Sarraí i rep deu manaments numerats i, malgrat totes les diferències que separen les confessions religioses, els deu manaments constitueixen una base comuna compartida per jueus, catòlics i protestants. Ben aviat, el jove Sodoma i la seva arrauxada xicota, Gomorra, serveixen d’exemple del que no s’ha de fer. Queden convertits en estàtues de sal”.

“La Verge Maria, una jove cristiana, concep Jesús de manera immaculada i dóna a llum el seu fill en un estable de Jerusalem. Jesús, que té el suport dels dotze apòstols i les seves dones, les epístoles, proclama el que anomenem la regla d’or : «Fes-ho als altres abans no t’ho facin a tu». Els romans crucifiquen Jesús repetidament al Caldari, al Gòlgota i en altres indrets, però, una vegada rere l’altra, ressuscita”.

“El cristianisme s’estén per mitjà dels Evangelis, que, si bé difereixen en detalls, tots són relats escrits per testimonis que narren la vida de Jesucrist des del seu naixement fins a la seva mort. Finalment, Roma s’afarta de llançar els cristians als lleons i es converteix en el primer país que adopta el cristianisme com a religió oficial. Es tradueix la Bíblia de l’anglès a innombrables llengües”.

Doncs bé, quants errors hi heu detectat? N’hi ha uns vint; els he enumerat al final d’aquest article. Aquests errors reflecteixen l’embolic generalitzat que impera en la societat nord-americana pel que fa a la cultura religiosa.

Entre els nord-americans laics, hi ha, en general, una gran ignorància pel que fa a la religió, però les enquestes posen de manifest que els nord-americans religiosos amb prou feines en tenen un millor coneixement. “Els nord-americans són alhora profundament religiosos i pregonament ignorants pel que fa a la religió”, assenyala Stephen Prothero al seu llibre Religious literacy [El coneixement religiós]. “Potser als Estats Units hi ha tan pocs ateus com a Europa polítics que es declarin devots de Jesús, però, als Estats Units, la fe és totalment buida de contingut. Un dels països més religiosos del món és alhora una nació d’ignorants pel que fa a la religió”.

Gairebé dues terceres parts dels nord-americans afirmen que creuen que la Bíblia dóna resposta a totes o la majoria de preguntes essencials de la vida. Tot i això, només una tercera part sap que Jesús va pronunciar el sermó de la muntanya i el 10 % creu que Joana d’Arc va ser la dona de Noè [en anglès, el cognom de Joana d’Arc es pronuncia igual que arca ].

A més, molts nord-americans tenen encara menys coneixements d’altres confessions, des de l’islam fins a l’hinduisme. Dies després dels atemptats de l’11-S, un home va fer justícia pel seu compte i va assassinar a trets un altre home d’origen indi sikh resident als Estats Units perquè estava convençut que el fet que portés un turbant implicava que fos musulmà: la ignorància i la intolerància homicida en perfecta comunió.

Dons bé, tot això ens porta a reflexionar sobre un tema més ampli: la importància de les humanitats. S’ha passat a considerar la literatura, la filosofia i les arts disciplines decadents i irrellevants, però, si volem entendre el món en què vivim i reflexionar sobre el que hi passa de manera aprofundida, el fet de tenir contacte amb Shakespeare i Kant, Mozart i Confuci (i sí, també Jesús, Moisès i el profeta Mahoma), ens serà de gran ajuda.

De vegades els laics es pensen que el coneixement religiós no té importància perquè el món està abandonant la fe. De debò? La fe és essencial en gran part del planeta, incloses zones extenses dels Estats Units. Com es poden entendre països com l’Afganistan o l’Iraq sense tenir algun coneixement sobre l’islam? Així mateix, com es poden entendre els Estats Units si no es té cap curiositat intel·lectual sobre el moviment evangèlic? Com es pot entendre el món sense tenir constància del creixement impressionant del moviment pentecostal a l’interior dels Estats Units i a l’estranger? Les humanitats ens civilitzen, ens aporten un context.

Al capdavall, no volem pas que ens passi com a aquella governadora de Texas que, fa molts anys, va protagonitzar una anècdota d’aquelles que són massa bones per ser veritat, en afirmar que estava en contra de l’ensenyament del castellà perquè: “Si l’anglès era prou bo per a Jesucrist, també ho és per a nosaltres”.

La història bíblica contenia els següents errors: Joana no era la dona de Noè (que tampoc portava el cognom “d’Arc”). Moisès va pujar al mont Sinaí, no al mont Sarraí. Els manaments eren dotze i no estaven numerats; els jueus, els protestants i els catòlics en tenen versions diferents, que, en part, depenen de com els hagin condensat en deu. Sodoma no era un jove, ni Gomorra la seva xicota, i no van ser ells els que van quedar convertits en sal. La Verge Maria era jueva i la immaculada concepció és una doctrina catòlica que fa referència a la concepció de Maria. Es diu que Jesús va néixer a Betlem. Les epístoles són cartes. La regla d’or fa al·lusió al que fas als altres. Jesús només va ser crucificat una vegada. És el Calvari, no pas el Caldari, i és el mateix lloc que el Gòlgota. Es diu que Jesús només va ressuscitar una vegada i, tot i que no se sap gaire sobre els autors dels Evangelis, presumiblement no van ser pas testimonis directes de la vida de Jesucrist, sinó que van recopilar fonts de testimonis directes. Els Evangelis segons Marc i segons Joan no fan referència al naixement de Jesús. Armènia va ser el primer país a adoptar el cristianisme com a religió estatal. La Bíblia està traduïda de l’hebreu i del grec, no pas de l’anglès.

Més continguts de