Creix l'atur, però n'hi ha que segur que tindran feina: els gestors de conflictes. Els humans som experts a complicar-nos la vida, sovint per bé. Però amb la mateixa persistència fem difícil el que era fàcil, i encadenem errors.
No sabem com és el món que ve, només hi està garantit el conflicte. Els problemes. En tenim i tindrem de creixement, de recursos, de convivència. Polítics i econòmics. Socials, culturals, personals.
I ens en sortirem, esclar. I ho farem gràcies als que ens ajudin a minimitzar els problemes. Ara en tenim un d'urgent, acceptar que hi ha menys diners i menys feina, repartir-los, prioritzar. Haurem d'anar confiant no sempre en els que diuen que ens defensen, només en els que ho fan. Saber que ens defensa qui afronta el problema de cara i s'esforça a convence'ns. És un moment tan complex que qui et diu que no hi ha problema o que ell el resoldrà sense esforç és molt probable que s'enganyi, i de passada t'enganyi a tu. Ens cal gent conciliadora, mediadors, professionals que saben gestionar un divorci, o fer que una escala de veïns es posi d'acord per canviar l'ascensor. Lideratges que ens sàpiguen fer entendre que no ser el culpable del problema no t'eximeix d'haver de contribuir a resoldre'l. Quan la situació està tan fotuda no hi ha miracles, però minimitzar el conflicte i superar-lo és el més semblant a la felicitat.
