Hores perdudes

No n’ha quedat cap rastre. S’ha esfumat de matinada mentre uns dormien, altres escuraven el tercer gintònic i els més flàccids compraven crema Wonderline per elevar les natges a la telebotiga. Deixem-nos estar de les bondats energètiques que ens recorden cada any; el que realment emprenya del canvi d’horari de primavera és que dormim una hora menys. Seixanta minuts perduts, volatilitzats, pels quals, ben mirat, es fa un excés de drama. Ens esquincem les corretges dels rellotges per una hora que s’esvaeix discretament en la foscor de la nit, mentre de dia i en plenitud de facultats en desaprofitem moltes més que són absolutament irrecuperables.

El còmput d’hores perdudes en accions inútils és aclaparador. Quanta estona perdem mirant el mòbil, tot esperant un missatge que ningú enviarà? Quants minuts hem llençat provant d’aparcar el cotxe en un forat on sabíem del cert que no hi cabria? Per què ens torturem tant de temps mirant l’esperpent de 13TV? Qui no ha dilapidat hores i hores intentant trobar sentit al final de Lost o a la tercera via de Duran i Lleida? En aquestes circumstàncies, convé recordar que el temps no és un bé inesgotable que puguem anar renovant com qui demana vides per al Candy Crush. Per cert, si la cosa depèn de mi, acabareu tots morts.

Canvia l’hora però el debat és el mateix. Sorgeixen els partidaris de deixar de remenar les manetes del rellotge i els d’adaptar-se a un fus i un ús horari més profitosos. Una polèmica temporal que, irònicament, només serveix per perdre el temps. I el problema no és que hàgim de viure una hora amunt o avall, sinó totes les que hem perdut absurdament en alguna cosa que no mereixia ni un segon de la nostra atenció. Hores que han marxat sense remei. Tot i així, si per alguns la gran tragèdia del canvi horari segueix sent dormir una hora menys, enhorabona. Ara bé, el proper cop, que procurin anar-se’n a dormir i a fer punyetes una hora abans.

Més continguts de

El + vist

El + comentat