Lomce: ‘c’ de ‘control’, no de ‘calidad’

Sóc pare i professor. M’agraden molt totes dues coses i procuro fer-les tan bé com sé, tot i que tant l’una com l’altra són molt difícils. Fa més que sóc professor que no pas pare i per tant em crec millor en la primera faceta que en la segona, només perquè hi tinc més anys de rodatge. Tinc dos fills i, com tothom, intento fer el mateix per a tots dos. Ara, però, veuré com el petit haurà d’estudiar a l’empara d’una nova llei d’educació. La llei es diu Lomce (llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa) però tothom la coneix com a llei Wert. Des de l’any 1978 és la novena (!) llei d’educació. A partir de les notícies aparegudes, l’hem anada intuint com una llei que deixa de banda el català com a llengua vehicular, però, ara que ja té calendari d’aplicació i que n’hem llegit la lletra petita, resulta que encara fa més mal.

La Lomce no és una llei per millorar la qualitat educativa. És una llei per controlar allò que s’ha d’ensenyar: aquest és l’axioma únic a partir del qual es desenvolupa tot. La resta no resulta important. Té la voluntat de centralitzar tant el currículum bàsic com els criteris d’avaluació. El govern de Madrid decideix què s’ha d’ensenyar i com s’ha d’avaluar. A Madrid prepararan els exàmens: els alumnes que acabin sisè de primària, quart d’ESO i segon de batxillerat hauran de fer unes proves de revàlida (tot i que la llei intenta no dir-ne així) amb uns continguts que cap centre podrà deixar de fer. L’alumne aprovat per la seva escola, pels seus mestres, però que no superi aquestes proves, no tindrà la titulació i, a més, no podrà repetir perquè haurà aprovat. O sigui que haurem de prioritzar la història d’Espanya i els Àustries tal com ens ho hagin escrit a Madrid o no obtindrem el títol de batxillerat o ESO. I, a més, ens quedarem un temps sense saber què hem de fer.

L’aparició d’una doble via a quart d’ESO és un altre despropòsit. Uns alumnes faran quart d’ESO per al batxillerat (ignoro si el nom serà aquest, però no podrà ser gaire diferent) i uns altres quart d’ESO per a la FP, amb revàlides diferents per a uns i altres que no es poden commutar. I, en canvi, de l’atenció a la diversitat, la llei no en diu absolutament res, ho deixarà en mans de les administracions “locals”.

Més: desapareix la matèria d’educació per a la ciutadania (massa progressista) i tornarem a fer -sí, ja sabem que amb alternatives eufemístiques- religió (en singular, ja suposen de quina es tracta, oi?). En les matèries específiques, al darrer curs de batxillerat desapareix la filosofia com a matèria comuna (el control està en contradicció amb l’amor per la saviesa). Els professors passaran a tenir més poder davant l’alumnat: se’ls concedirà “presumpció de veracitat” [sic], una absurditat que s’atorgarà al docent en cas de conflicte, com si el respecte o la resolució de conflictes depenguessin d’això...

L’entrada a la universitat és un dels altres nyaps. Amb la revàlida aprovada no n’hi haurà prou: si alguns estudis universitaris ho decideixen, poden determinar fer exàmens ad hoc o decidir que les notes de determinades matèries tenen més valor. La desaparició de les proves PAU, que per bé o per mal suposen un sistema global comú d’accés als graus, és una pèssima notícia per als futurs universitaris.

En un moment en què els oficis per a tota la vida van desapareixent; en què, per guanyar-se la vida, els nostres alumnes probablement hauran de buscar ells mateixos els seus propis negocis; en què arreu del món veiem com cobren valor les emprenedories, creativitats, imaginacions, la nova llei d’educació decideix que res d’això no és important.

No es pot fer una llei d’educació amb l’ànim de controlar abans que el d’educar. I més important encara: no es pot fer una llei d’educació sense consens. Per educar no n’hi ha prou, amb la majoria. En l’acte d’educar hi intervenim tots, i tots hem de creure en allò que volem ensenyar.

Jo no vull la Lomce. La meva presumpció de veracitat la vull per dir que no. I crec que, com jo, molts pares i mares, mestres i alumnes, tampoc.

En aquesta llei no hi ha consens, i tots els partits ja s’han afanyat a dir que si hi ha un canvi de govern la revocaran -apa, aquesta sí que serà la décima -, però, mentrestant, això és el que espera als nostres fills.

Més continguts de