Estic segur que el títol d'aquesta columna es fa ressò d'una convicció molt àmpliament compartida. Fa uns dies la llibreria Robafaves de Mataró va fer públic un comunicat en el qual anunciava el seu tancament si no aconseguia una recapitalització de 250.000 euros abans del dia 25 del mes en curs. En un país en què les llibreries han jugat un paper socialment molt més transcendent del que s'espera d'un negoci privat, el tancament de Robafaves seria un disgust que no ens convé gens, ni tan sols (o encara menys) ara. No podem pagar el desencoratjament que arrosseguem a segons quin preu.
En els darrers trenta anys la llibreria Robavafes de Mataró ha encarnat en primera persona una de les idees que han contribuït decisivament a fer país: la convicció que una empresa cultural és molt més un projecte cultural que no pas únicament una empresa. En temps com els actuals això pot semblar anacrònic, però el cas és que, sense aquesta convicció, no existiria la indústria del llibre en català tal com la coneixem. Ni la cultura catalana en la seva millor expressió. Això ho han fet i ho estan fent possible encara avui llibreries com la mateixa Robafaves a Mataró, La Gralla a Granollers, La Tralla a Vic, La Llopa a Calella, La Capona a Tarragona, La 22 o L'Empúries a Girona, la Caselles a Lleida, La 3i4 a València, L'Ambra a Gandia, L'Embat i La Quart Creixent a Palma, i, més recentment, la Món de Llibres a Manacor i L'Espoldada a les Franqueses del Vallès. Me'n deixo moltes, ja ho sé, i algunes que ja no existeixen, com Al Vent de Badalona, Mythos de Sant Cugat del Vallès, Ona de Barcelona (perquè no tot passa fora de la capital) i tantes altres que ja han seguit, malauradament, el camí que no volem que segueixi Robafaves.
El problema no és de fàcil solució: el sector del llibre ha patit una baixada de vendes en els darrers anys que oscil·la entre percentatges tan insuportables com el 20% i el 30% (i això que al començament de la crisi, entre el 2008 i el 2009, semblava que res d'això no havia de succeir, fins al punt que es va fer popular una frase avui amarga: "La crisi ha respectat el món del llibre"). I l'amateurisme imperant en les àrees de gestió de moltes d'aquestes empreses tampoc hi ha ajudat.
Per això és de lloar la reacció del conseller Mascarell, que tan bon punt va tenir notícia del SOS de Robavafes va convocar-ne els responsables per posar-s'hi a disposició: entre l'aportació que pugui fer-hi el Departament més la que pugui destinar-hi l'ICEC en funció del pla de negoci (el primer que haurà tingut Robafaves en la seva història, tot sigui dit) no es podrà dir que el Govern hagi desatès el problema. Esperem que les administracions locals i la banca cívica, en les quals la gent de Robafaves té dipositades la resta de les seves esperances, tinguin la vista de posar-s'hi igual de bé. I no per res: ens hi juguem el passat, el present i (sobretot) el futur d'una part eminent del model cultural que hem estat capaços de crear de la Transició fins aquí.
