No vull opinar, sóc apolític
Ahir Sandro Rosell contestava a una pregunta del company Jordi Borda, de Catalunya Ràdio, sobre el dret a decidir de Catalunya. El president deia que el Barça, en ser un club, "el dia que hi hagi votacions no posarà cap papereta". Parlant a títol individual, però, va dir que té la decisió "claríssima des de fa dies" però que no la vol dir.
El fet que digui que el Barça no fica cap papereta en una urna, perquè és un club i no pas un individu, ve a explicar que el club estigui a favor que la gent s'expressi votant, tot i que, naturalment, no faci campanya a favor d'una causa o d'una altra. I el fet que digui que té la decisió "claríssima des de fa dies" ve a explicar -així ho interpreto- que sí que vol votar. I ara, votar és el que ens importa. Tant de bo els nostres problemes fossin només haver de votar, com els escocesos, i no pas haver d'explicar que, com els escocesos, volem poder votar. No tothom té la sort d'haver nascut britànic. A nosaltres ens ha tocat ser espanyols.
L'altre dia li preguntava per la qüestió al president de la DO Penedès, Josep Maria Albet i Noya. Ell em deia que està pel dret a decidir i també per la independència. L'hi vaig agrair molt, perquè no tothom és tan clar. Alguns empresaris del vi de Catalunya (hi parlo sovint, per raons de feina i plaer) em diuen que "no volen significar-se". Quan em diuen això, penso sempre el mateix: si estiguessin en contra de deixar-nos votar, simplement ho dirien, com va fer l'amo de Freixenet. I si, en canvi, no volen parlar, segurament és perquè estan en contra de votar "sí-sí" o perquè no volen perdre vendes a Espanya i a Catalunya però, amb la mà al cor, no veuen raons per prohibir -com el PP i Ciutadans- que votem. I com que no hi veuen raons perquè, realment, raons n'hi ha poques, diuen que no volen opinar. Busco valents...
