Hi una constant a la presidència d'Obama: quedar-se a mitges de les seves promeses i bastant lluny de la icona global en què es va convertir el 2008. El seu discurs d'ahir, en què va anunciar restriccions legals a l'espionatge de mòbils i correus i que ja no punxarà mòbils de presidents aliats, no es pot dir que constituís una resposta ètica a la supremacia de la tecnologia sobre la privacitat. Obama ha quedat reduït a un modest possibilista, atrapat per les raons d'estat i la por enquistada als EUA després de l'11-S del 2001. El més trist és que ahir no va parlar per pròpia iniciativa, sinó forçat per les revelacions d'Edward Snowden, fugitiu de la justícia americana. El missatge va ser clar: si no sou sospitosos, no us espiarem. Però qui decidirà si sou sospitosos o no, serem nosaltres.
