Víctimes que ho són quatre o cinc vegades

HI HA VÍCTIMES D'ETA que són molt molt víctimes. Ho van ser en el seu moment, elegides arbitràriament, veient destruïda o modificada la seva vida i la dels seus familiars pels crims de la banda. Si això no fos prou salvatge, van continuar sent víctimes en un altre sentit, el de l'ús i abús polític de la seva condició i del seu dolor, al servei polític i partidista. Aquesta és una victimització dura, perquè a vegades els ha suposat viure entre l'espasa i la paret, entre l'adulació interessada dels uns i la fredor injusta dels altres, incapaços d'empatitzar amb el seu patiment, que és indiscutible. I amb poca gent que se'ls estimés de debò, que es preocupés per curar les ferides, que els tractés com a persones que han patit, no com a trofeu a exhibir o com una molèstia o dany col·lateral a menystenir. Hi ha un tercer episodi, el que estem vivint ara, en què han de veure (com és lògic en una societat democràtica, però no per això menys bèstia si van matar un dels teus) que alguns dels responsables dels crims estiguin en llibertat. I per si la cosa no fos prou difícil d'assimilar, els fets són magnificats, exagerats i convertits en espectacle demagògic pels seus presumptes defensors, que tiren sal a la ferida. I això no és tot. Perquè que els defensin alguns sectors amb homenatges manipulats fa que en altres sectors se'ls tingui menys presents i no se'ls reconegui o s'oblidi la seva pura i dura condició, el que són sobretot, persones i famílies desgraciades i utilitzades, que han patit una injustícia darrere una altra. Mereixen molta més comprensió sincera, i molts menys usos i abusos. Que se'ls deixi sobreviure en pau, i que ningú, en nom de ningú, no els negui el dret a ser el que són: pobres víctimes i prou.