Vols perdre pes? Pregunta-l'hi a l'Osmin
Cuatro va estrenar divendres a la nit El método Osmin, la còpia d'un format nord-americà que vindria a ser una mena de Supernanny dels obesos. Osmin Hernández és un exmilitar cubà, declarat dement segons diuen en la versió dels Estats Units. Va arribar a Miami amb una pastera i es va convertir en l'entrenador personal de celebritats com Madonna, Gloria Estefan i Matt Damon. A la tele es dedica a entrenar i vexar participants anònims amb sobrepès enmig del carrer que després li estan molt agraïts perquè han recuperat la figura. A Espanya El método Osmin té tres principis bàsics que els seus clients han de repetir a crits mentre treuen el fetge per la boca: 1) " ¡La calle es mi gimnasio! "; 2) Per menjar: " ¡Pescado, agua y ensalada! ", i 3) " ¡Treinta días sin sexo! " Els participants es troben per sorpresa aquest psicoentrenador a casa que els comença a esbroncar i els fa sortir corrent a entrenar sigui quina sigui la roba que portin. A la Pamela, la víctima voluntària del primer dia, li toca fer la primera sessió descalça pel carrer i amb samarreta de lluentons. Li fa arrossegar contenidors de la brossa, aixecar taules d'una cafeteria, saltar per sobre les papereres i enfilar-se a un fanal. L'Osmin, que va vestit com un surfista estrafolari i amb ulleres de natació, dóna totes les ordres cridant i insulta la clienta. Mai li diu pel nom. L'ha batejat com a "abuelita gordita " i li fa fer flexions autohumiliant-se: " ¡Soy chorizo! ¡Soy croqueta! ¡Soy pedazo de jamón! ¡Soy una patata! " L'Osmin, per motivar-la, tampoc es queda curt: " ¡Eres un pedazo de mierda de chihuahua! " Per fer-li superar el problema de claustrofòbia l'obliga a enterrar-se sota terra amb l'ajuda d'una retroexcavadora i per controlar si té menjar prohibit a casa l'Osmin fa la prova del mandril. El psicoentrenador té un mandril com a mascota i el passeja per casa, i quan la pobra bèstia es posa a cridar (diria que més per nervis que per culpa del que olora) l'Osmin buida els armaris buscant el que ell en diu "Osama pan Laden ". El pa és el dimoni. Paradoxalment, però, mentre feien això Cuatro anunciava amb un rètol en pantalla l'estrena de Deja sitio para el postre.
Aquest mètode és més que qüestionable i de ben segur que aixecarà queixes del col·lectiu esportiu més sensat, però televisivament el més curiós són les subtils diferències entre el format nord-americà i l'espanyol: al programa dels Estats Units no s'insulta (només es crida) i del sexe no se'n parla. En això Mediaset sí que és una potència mundial...
