Wikileaks, la sequera i Síria

Us puc ben assegurar que, a la dècada dels 70, quan em vaig llicenciar i vaig fer el doctorat d'estudis contemporanis sobre el Pròxim Orient, les qüestions mediambientals o climàtiques no figuraven en el temari de cap curs. En canvi, ara les revoltes àrabs -o les possibilitats de trobar-hi una solució- no es poden entendre sense tenir en compte les pressions climàtiques, mediambientals i demogràfiques.

Jo ja havia informat sobre la relació entre la insurrecció siriana i la sequera en un documental que la cadena Showtime emetrà a l'abril, però els nostres investigadors han trobat fa poc un cable de Wikileaks que pronosticava amb extraordinària exactitud que els problemes de caràcter mediambiental alimentarien les revoltes. Enviat al departament d'Estat per l'ambaixada nord-americana a Damasc el 8 de novembre del 2008, el cable explicava que, davant la sequera que estava devastant Síria -va durar del 2006 al 2010-, el representant de la FAO en aquest país, Abdullah bin Yehia, havia demanat ajuda a l'ONU i volia que els EUA hi col·laboressin. Aquests en són els principals punts:

-"El 29 de setembre l'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris de l'ONU va presentar una petició en què demanava uns 20.230.000 dòlars per ajudar aproximadament un milió de persones afectades pel que l'ONU descriu com la pitjor sequera del país en quatre dècades".

-"Yehia proposa fer servir els diners d'aquest ajut per subministrar llavors i oferir assistència tècnica a 15.000 petits agricultors del nord-est de Síria amb l'objectiu de preservar el teixit social i econòmic d'aquesta comunitat agrícola rural. Yehia avisa que, si les accions de la FAO no donen resultats, es produirà una migració massiva des del nord-est que podria multiplicar les pressions socials i econòmiques ja existents i minaria l'estabilitat".

-"Yehia creu que [el govern de Baixar al-Assad] no deixarà que cap ciutadà sirià mori de fam. [...] De tota manera, Yehia ens ha dit que el ministre d'Agricultura sirià [...] ha declarat públicament que les seqüeles econòmiques i socials de la sequera «sobrepassen la nostra capacitat de fer-hi front com a país». El que l'ONU mira de combatre amb aquesta petició, diu Yehia, és el risc de «destrucció social» que es derivaria de l'erosió de la indústria agrícola a la Síria rural. Aquesta destrucció social portaria a la inestabilitat política".

-"Yehia pronostica que, si no reben una ajuda directa, la major part d'aquests 15.000 petits agricultors es veurien obligats a marxar de la província d'Al-Hasakah per buscar feina a les grans ciutats de l'oest de Síria. Unes 100.000 persones dependents -dones, nens i ancians o malalts- quedarien abandonades i viurien en la pobresa. També avisa que probablement traurien els nens de les escoles per buscar una font d'ingressos per a les famílies que s'han quedat enrere. A més, la migració de 15.000 treballadors no qualificats se sumaria a les tensions socials i econòmiques ja existents a les principals ciutats sirianes. Yehia explica que un sistema ja sobrecarregat per un gran nombre de refugiats iraquians potser no podria absorbir una altra arribada massiva de persones desplaçades, sobretot en un moment en què pugen els preus, creix la insatisfacció de la classe mitjana i es percep el debilitament del teixit social i les estructures de protecció social que els sirians donen per descomptades i de les quals depenen en alguns casos".

Yehia va ser profètic. L'any 2010 va arribar a un milió el nombre d'agricultors i pastors sirians que s'havien vist obligats a abandonar les seves terres, acompanyats de les seves famílies, per instal·lar-se en unes ciutats ja superpoblades i amb deficients serveis socials i sanitaris. Aquests refugiats per motius climàtics es van afegir al milió de refugiats de la Guerra de l'Iraq. El règim d'Al-Assad no va ser capaç de prestar una ajuda eficaç ni als uns ni als altres i, per això, quan van esclatar les revoltes àrabs a Tunísia i Egipte els demòcrates sirians van seguir el seu exemple i ben aviat van trobar nombrosos i entusiastes adeptes entre els desplaçats per la sequera.

Però cal tenir en compte també el següent: el 9 de maig The Times of Israel citava el geògraf israelià Arnon Soffer, que assenyalava que durant aquests últims 60 anys la població del Pròxim Orient s'ha duplicat dues vegades: "No hi ha cap altre exemple d'una cosa així en tota la Terra".

I això: al març l'International Journal of Climatology va publicar l'estudi Changes in extreme temperature and precipitation in the Arab region [Els canvis de les temperatures extremes i les precipitacions a la regió àrab], que observava "una tendència constant a l'escalfament en tota la regió des de mitjans del segle XX", manifestada en "un increment de la freqüència de nits càlides, menys dies frescos i menys nits fredes".

Ara penseu en això: el govern sirià no va ser capaç de fer res contra una pertinaç sequera quan hi havia un govern sirià. Per tant, imagineu el que podria passar si Síria hagués d'afrontar una altra sequera després que gran part de les seves infraestructures hagin estat devastades per la guerra civil.

I, finalment, pregunteu-vos això: "Qui ajudarà en el futur un país com Síria quan sigui devastat per la pròxima sequera, si vivim en un món en què tothom ha de lluitar contra una mena de superhuracà Sandy?" Els estralls d'aquest huracà van costar als EUA 60.000 milions de dòlars, tal com planteja Romm, fundador de ClimateProgress.org.

Així doncs, a l'Iran i l'Aràbia Saudita, que financen la guerra subsidiària desencadenada a Síria entre sunnites i xiïtes/alauites, jo els diria: "Esteu fent la guerra per controlar una zona on es pot produir una catàstrofe humanitària/ecològica. Heu de col·laborar per reconstruir la fortalesa i els béns comuns de Síria, no per destruir-los". Sóc conscient que dir això és com cridar enmig d'una tempesta de sorra. Però no val la pena dir res més.

Més continguts de

El + vist

El + comentat