Es busca periodista influent
Dimecres a la nit, al programa de Jordi González de Telecinco, continuaven amb el seu filó sobre els bebès robats durant el franquisme i la Transició. Se enciende la noche es dedica a fer d'enllaç entre familiars que es busquen i garanteix testimonis d'alta intensitat. Vam conèixer el cas de la Rosa i la Maria. La Rosa va contactar un dia a través d'internet amb una possible mare. El programa oferia els retrats de totes dues de més joves i realment eren com dues gotes d'aigua. La Rosa i la Maria li explicaven al Jordi González la il·lusió que tenien per conèixer el test d'ADN i que fos positiu per deixar de buscar per sempre més. Finalment el presentador va mostrar un sobre enorme, que amb lletres gegants posava: "Test de ADN ". González els preguntava: "¿Lo abro o no lo abro? Y si lo abro... ¿lo leo o no lo leo? " Les dones frisaven i miraven el sobre. El Jordi l'estripava i creava suspens: " Lo he roto porque soy un poco torpe ". Amb calma, obria el sobre i dins, en una targeta gegant, sortia un text amb tipografia gran per ser mostrat fàcilment a càmera. Pla detall de la targeta i, recordant la Mayra Gómez Kemp dels millors temps, en Jordi hi posava parsimònia: " ¡Atención! Leo: según los estudios genéticos realizados por (i deia el nom del laboratori) de las muestras extraídas a Rosa... bla, bla, bla, se puede concluir que Rosa... " I deixava de llegir. Només li faltava aquell "Hasta aquí puedo leer ". La càmera mostrava les dues dones, mare i filla, desitjoses, tapant-se la cara amb les mans. La mare biològica plorava d'emoció. I Jordi González, finalment, deixa anar: " ¡Rosa NO ES la hija de María! " Les dues dones es donen la mà i diuen: "No pasa nada ". Decepció absoluta. Jordi González, lluint una gran naturalitat, les consola: " No. Pasar no pasa nada. Yo me llevo un pequeño disgusto. A mi por el mismo precio me gusta decir que sí. Pero bueno. Es que la ciencia no entiende de poesía ni de sentimientos ni de nada... " Aplaudiments i petons. És la prova de l'horror i la indecència de país que, davant d'un dels escàndols més greus d'Europa, el de centenars de nens robats, converteix el drama en espectacle. El programa fa agafar esperances a dues dones sabent d'antuvi que els donarà una mala notícia. La gent posa les seves vides a mercè de la televisió víctima de la desesperació. Atorga a la tele l'autoritat que no li dóna l'Estat per acabar amb un dolor profund. I la tele els utilitza com titelles i després del teatre els dóna una puntada al cul.
Es busca urgentment periodista influent, amb sensibilitat i criteri, capaç d'afrontar un escàndol social de manera professional i amb rigor sense fer més mal als damnificats. Ja hem hagut de veure la néta de Franco ballant pels platós. No podem permetre tenir víctimes convertides en carn d'espectacle.
