UN DISSABTE, la Tatiana Sisquella va escriure: "Una de les coses més difícils de fer en aquesta vida és probablement renunciar a algú o a alguna cosa. Renunciar vol dir arribar a la conclusió que allò que crèiem que podíem tenir, allò que volíem aconseguir o allò que ens pensàvem que seria nostre, de sobte no ho podrà ser. Vol dir acceptar que, per una limitació o un contratemps, alguna cosa amb la qual comptàvem no l'assolirem. Costa, és difícil i fa mal".
Els lectors vam haver de renunciar fa uns mesos a les delicioses columnes de la Tati que feien companyia a les cartes del seu íntim amic Albert Om a la contraportada en els primers dos anys i mig de vida de l'ARA. I mira que hi feien bona parella literària. Avui els oients i espectadors que l'han estimat assumeixen amb dolor que han de renunciar a una veu entusiasta i una mirada vital. "Però aprendre a renunciar, encara que sigui a base de cops i patacades, també vol dir fer-se gran. Vol dir acceptar que no som amos i senyors de la nostra vida". Són dures paraules de la Tati en aquest article, que com d'altres reproduïm avui per tenir-la a prop mentre ens preparem per deixar de tenir-la a prop. Ha estat un goig que ens acompanyés la Tati, les seves paraules ens han donat lliçons de tendresa i de coratge que mai no oblidarem. Ella insistia: "Però mentre ens anem recuperant dels cops i les frustracions que no teníem a les nostres llibretes de desitjos infantils que escrivíem a l'hora del pati, ningú em podrà convèncer que renunciar no és de les coses més difícils que les persones haurem de fer". I tant, que ho és, renunciar a una veu tan jove i intensa serà dificilíssim, estimada Tati.
