El desastre de les sancions als bancs

Quan un esportista fa trampes, és fàcil saber si l'organisme que regula aquest esport té realment la intenció de sancionar-lo per evitar que es repeteixin episodis similars. Suspendre un jugador, com en el cas dels futbolistes que cometen una falta greu, sí que és una autèntica sanció, no només per a l'esportista en qüestió sinó per a tot l'equip. Fixem-nos, per exemple, en el cas de Michael Clarke, el capità de la selecció australiana de criquet, que no fa gaire va amenaçar de trencar-li el braç a un jugador de l'equip contrari. Tot i condemnar el fet públicament, el Cricket Australia (l'organisme oficial de criquet al país oceànic) tan sols va imposar-li una petita sanció econòmica (evidentment, petita en relació al salari de Clarke). Independentment de si aquesta sanció era suficient o no, el que es desprenia de tot plegat és que Cricket Australia considerava que un comportament com el de Clarke no mereixia res més que una pena simbòlica.

En aquest sentit, la multa de més de 9.500 milions d'euros que el departament de Justícia dels Estats Units va imposar fa unes setmanes a JPMorgan Chase (JPM), una de les entitats bancàries més importants del món, hauria d'interpretar-se de la mateixa manera. Per als no iniciats, aquesta sanció pot semblar prou significativa (cosa que explica tots els titulars que la notícia ha generat) i, de retruc, va donar certa imatge de rigor i responsabilitat a les institucions reguladores de l'àmbit financer. Però, igual que en el cas del Cricket Australia, el missatge que es va acabar transmetent era inequívoc: no hi haurà cap canvi en la manera de funcionar d'aquest negoci.

A JPM se l'acusava d'haver comès un gran ventall d'il·legalitats, incloent-hi la de proporcionar informació econòmica manipulada als inversors, entre altres delictes. El grup Better Markets [Mercats Millors], una organització que promou la reforma del sistema financer, va assenyalar que aquesta sentència serviria de ben poc. De fet, el president i director de Better Markets, Dennis Kelleher, assegurava que "en comptes d'actuar contra JPM i els seus directius amb tot el pes de la llei, el departament de Justícia va cancel·lar la roda de premsa programada i va aturar la demanda judicial perquè el director executiu de l'entitat, Jamie Dimon, que té contactes entre les elits polítiques, així els ho va demanar".

La manera com es va arribar a l'acord judicial també ens hauria de fer reflexionar: resulta que Dimon té accés directe al fiscal general dels Estats Units, Eric Holder, el màxim representant del poder judicial al país. "Crec que pocs nord-americans (potser cap) podrien arribar a parlar mai amb el fiscal general, ni que sigui per telèfon; encara menys aconseguir que aturi un procediment judicial que hauria posat al descobert els detalls de les suposades pràctiques il·legals de JPMorgan", explica Kelleher.

Així, mai arribarem a saber quines eren exactament les acusacions contra JPM ni tampoc les proves que s'havien presentat i, en conseqüència, la preocupació i les reivindicacions per part de l'opinió pública s'aniran esvaint. Es podria dir que, almenys, JPM haurà de pagar un preu prou alt per fer que el cas desaparegui del panorama... però, en realitat, no és així. Una "multa" de més de 9.500 milions d'euros per a una empresa de les dimensions de JPM resulta tan incòmoda com la sanció que van posar a Clarke: gens dolorosa, en absolut. Clarke guanya uns 4 milions d'euros per temporada. A més d'una bestreta que rep anualment, el capità de la selecció australiana rep 9.000 euros per cada partit internacional que juga, uns ingressos als quals cal afegir suplements i pagues extres que cobra al llarg de cada competició. La multa, de poc menys de 2.000 euros, suposava un 20% del que cobra per un sol partit internacional, o un 0,05% del seu salari anual. Per a algú amb un salari anual d'uns 35.000 euros (una xifra propera a la mitjana salarial de les llars nord-americanes), la sanció equivaldria a pagar una multa que no arriba als 20 euros.

Calculant segons criteris de comptabilitat internacionals, JPMorgan Chase disposa d'un balanç general total d'uns 3.000 bilions d'euros. Tal com es van afanyar a anunciar els portaveus del banc als accionistes després que la sanció es fes pública, "la firma està degudament preparada per assumir aquestes qüestions", és a dir, que no havia de patir cap mena d'impacte material sobre els seus beneficis. I, com era d'esperar, hi afegien que "la firma no accepta cap tipus de violació de les lleis".

De fet, mentre que la multa irrisòria de Clarke la pagarà ell de la seva butxaca, la sanció a JPM serà sufragada, en gran part, pels mateixos accionistes del banc. I com que no hi ha possibilitat d'exercir un control eficaç sobre empreses financeres d'aquestes dimensions (perquè els organismes reguladors oficials van establir empares legals que protegeixen les macroentitats bancàries com JPM d'adquisicions hostils o de l'activisme dels seus accionistes), la frustració dels inversors no pot resultar en cap canvi en la direcció de l'entitat.

Una vegada més, però, els accionistes de JPMorgan no han de patir per res. La directora financera de l'empresa, Marianne Lake, va declarar que, dels més de 9.500 milions de multa, prop de 5.000 eren susceptibles de ser desgravables, és a dir, que poden ser considerats simples costos econòmics necessaris per al negoci. Segons el Wall Street Journal, durant els primers nou mesos del 2013 el banc va pagar en impostos un tipus real del 31,3% sobre els seus beneficis, cosa que suposa que s'ha estalviat al voltant de 1.600 milions d'euros en impostos.

Mentre que JPM ha aconseguit lliurar-se de les acusacions, encara es podria acusar personalment alguns dels seus treballadors per carregar-los la culpa... però ells tampoc tenen motius per preocupar-se. Les probabilitats que algun dels directius de l'entitat sigui suspès són mínimes i els canvis en la directiva de l'entitat, gairebé del tot improbables.

Kelleher, de Better Markets, va enviar una carta per expressar la seva preocupació a Holder en què l'instava a revelar qualsevol detall del cas que fos rellevant (i n'hi ha molts). Els nord-americans haurien de llegir-la i fer-la arribar als seus representants polítics. "Una justícia igual per a tots, sense por i sense favoritismes: aquest és el pilar fonamental de la nostra democràcia i del nostre país", deia.

Copyright Project Syndicate

Més continguts de

El + vist

El + comentat