La infanta prepara el Dia dels Enamorats
No em canso de repetir-ho a tothom que em vol escoltar. Que la filla del rei digués al jutge que no sabia què firmava perquè ho feia "per amor" és una paradoxa. Una paradoxa colossal, comparable a la del cretenc Epimènides, que va dir: "Tots els cretencs són mentiders". I com que ell era cretenc, aleshores allò que deia era una mentida i, per tant, no tots els cretencs eren mentiders. Esclar que si estava dient la veritat, estava dient una mentida: estava dient que tots els cretencs eren mentiders, quan resulta que no era cert, perquè ell era cretenc i estava dient la veritat.
Que la infanta actués per amor no pot ser, malgrat el somriure feliç i esbatanat de Miquel Roca a la sortida dels jutjats. Que digués que va actuar per amor és una paradoxa. Si tot el que va fer (per exemple, firmar documents que la comprometien a formar part de societats acabades de crear, amb noms lleugerament èpics i lleugerament grecs) ho va fer per amor, aleshores no li hauria dit al jutge Castro que ho va fer per amor. Perquè dient que ho va fer per amor, va demostrar que no li té gens d'amor a l'objecte del seu amor. Si li tingués amor, si hagués actuat per amor, aquest dissabte no hauria dit que va actuar per amor. Dient que va actuar per amor va enfangar el seu presumpte amor. El va emmerdar fins al coll alhora que, això sí, salvava el seu graciós i valuosíssim coll reial. Per tant, si, com ha demostrat, no li té amor, no ens podem creure de cap de les maneres que fa un temps n'hi tenia i que tot el que feia era per amor a ell. L'única manera que tindria de demostrar que ho va fer per amor és justament negant que ho va fer per amor. Esclar que, aleshores, hauria de compartir la pena amb l'objecte del seu amor. I, pel que es va veient, si algun dia trepitja la presó serà només per anar a fer l'amor amb el seu amor.
