És una sensació com la de l'internat que vaig patir fa tants anys. Et veies abocat a un horari i un ordre de vida que ells, els capellans vigilants, havien dissenyat per als seus alumnes obedients. I tenies una edat d'adolescent principiant que no disposava de la llibertat de pensament per intentar la fugida. No hi havia alternativa al mur insalvable de l'internat.
Així, dins d'un internat ofegant, em sent jo cada vegada que em fan conscient que estic contínuament atrapat per un estat. Amb tots els respectes per les persones que se'ls mereixen i amb la màxima moderació que m'és possible, crec que no hi ha dret que ningú ens tracte com un ramat de bens, condemnats a ser-ho des del moment de nàixer.
Amb tot, no vull recrear-me amb els internaments a què m'han sotmès. I no m'interessa tant una nova Constitució, ni de bon tros els recanvis del bipartit espanyol, com el pas democràtic que sembla que, si les pors de la llibertat no ho impedeixen, estem preparant-nos per fer, i caldrà canviar la pintura del quadre però també el mateix marc.
L'únic topall que ha de tenir la llibertat és el de no entorpir la llibertat de l'altre. I els legisladors, governants, judicatura, forces repressives i representatives, burocràcia i Església catòlica, etc. són l'opressió de la nostra llibertat i els beneficiaris de l'actual règim, no ja en el sentit més mesquí, sinó sobretot en l'aspecte estructural.
No pretenc ofendre ningú, doncs no parle de corrupció ni de persones concretes, només demane capacitat de racionalització fins al punt d'entendre's amb l'altre. També he d'admetre que l'important és agafar un camí, tot i que ja sabem que mai no aconseguirem la meta. Però abandonem el camí errat que experimentem cada dia.
La llibertat constitueix les possibilitats d'expansió humana, de triar en totes i cadascuna de les nostres situacions, i la condició 'sine qua non' per fruir de la vida. Les oligarquies s'han de desfer entre les majories dels ciutadans. Els poders, com menys millor, i sempre distribuïts. I que no ens tallen la llibertat internant-nos en presidis juvenils o simbòlics.
