Fa vuit dies es va inaugurar a Barcelona, al passeig de Gràcia, la Fira del Llibre d’Ocasió, vell i nou. I em van demanar que digués quatre paraules, és a dir, que fes allò que se’n diu “el pregó”. Evidentment, no podia fer un elogi de la lectura, perquè ara es llegeix en altres llocs que no són els llibres. Fins fa ben poc, parlar de lectura era parlar de llibres, però ara ja no. Vaig decidir que em dedicaria a subratllar la sensualitat dels llibres, perquè els llibres són tot el contrari d’aquests suports moderns, incòmodes i sobretot frígids. I així ho vaig fer.
La vista es complau en un llibre ben fet. Tingui una coberta amb imatges o la tingui només i essencialment tipogràfica. Si la imatge reprodueix una obra d’art, una pintura, un gravat, una fotografia, els ulls s’hi esplaien. Si la coberta és únicament tipogràfica, quin plaer també per a la vista i per a la intel·ligència: tipus de lletra en relació amb el contingut, cossos proporcionats. Referències tipogràfiques històriques. Caixa que pot ser un reflex i un anunci de la de l’interior. I si el llibre està relligat en pell, la vista celebra el color, el gra, el treball delicat de les filigranes, la corba seductora del llom.
El tacte! Agafar el llibre, acaronar-lo, passar-li els dits suament per la cara, per la contracoberta. Dubtar i entretenir-te abans d’obrir-lo. Coquetejar-hi. I finalment, quan sabem que tant el llibre com nosaltres estem a punt, obrir-lo sense barroeria, amb delicadesa, acariciar-li suaument els fulls. Mesurar el gruix del paper, el gramatge, el carteig. Sentir cada full sota la polpa dels dits, com una pell perfumada.
L’olfacte. Ah, l’olor dels llibres! L’olor dels llibres nous: olor del paper i de la tinta. L’olor dels llibres vells, olor de desat, de biblioteca confortable o de soterrani humit. Fulls que fan olor de fulles tendres, els dels llibres nous; fulls que fan olor de fulles seques, de fullaraca humitejada, els dels llibres vells. Llibres que són primavera, llibres que són tardor.
L’oïda. Plaer d’anar passant els fulls. Posar l’índex i el polze a l’extrem superior del full i escoltar l’acord que es produeix quan el separem del full següent, i, tot seguit, l’emoció, si el fem, d’un glissando full avall, i un altre acord quan el girem. I així es va construint una dolça i estimulant melodia.
Plaers dels sentits obtinguts gràcies a un llibre, concedits per un llibre.
I el gust? En principi els llibres no es mengen, però bé es diu que un llibre l’hem devorat. I potser per això els pastissers s’han inventat la gloriosa pasta de full i els pastissos anomenats milfulls. I, és clar, hi ha els llibres de cuina on s’escriuen receptes suggeridores de plaers gustatius, promesses de bonheur. Quan llegim llibres de cuina o sobre cuina, receptaris o comentaris, la nostra capacitat d’imaginació fa reals les paraules i ens porta els sabors al cervell. El plaer del gust pot ser activat per un llibre.
Totes aquestes coses vaig dir fa vuit dies per pregonar la Fira. També que qualsevol llibre era preciós, perquè afegia a l’autoria del seu contingut l’autoria de la seva presència objectual. Des del dissenyador gràfic que l’ha concebut com a objecte, passant pels que n’han fabricat el paper, pel que l’ha compost, per l’impressor i el relligador, per l’editor i el distribuïdor i el llibreter, un llibre afegeix al seu contingut conceptual una càrrega humana d’oficis seculars que contribueixen a donar-li aquest sobrepès, m’atreviria a dir carnal, que fa d’un llibre un objecte ric d’experiències, del tot cobejable, perquè un llibre és sempre un objecte que et fa companyia. I els humans estem sols.
Aquesta Fira del Llibre de què els parlo és una mena de gran verema de setembre. Parades plenes de llibres, llibres que pots tocar, mirar, olorar. I endur-te’ls a casa per espreme’ls, tenir-hi relacions íntimes. Intel·lectuals, és clar, però també sensuals. I és que els humans tenim cos, tenim sentits, som fets de carn i ossos. Qui gosarà establir els límits entre el cos i la intel·ligència? Entre la carn i l’esperit? La carn és feble, se’ns ha ensenyat. També ho és l’esperit. Només tots dos junts poden presentar una certa fortalesa. I aquesta conjunció perfecta entre intel·ligència i sensualitat la donen els llibres.
Els llibres, vaig dir per acabar, desvetlladors de tots els plaers, dels intel·lectuals, dels de l’amistat i de la companyia, dels de la sensualitat, són un autèntic tresor. Aquesta Fira és una autèntica cova d’Alí Babà. No la deixin escapar.
