La llista d''El més vist'

Avui dia, es fa difícil conversar amb algun treballador, mestre, estudiant o empresari sense que deixi anar una versió del següent comentari: "Sembla que el meu món canvia més ràpid que mai, però no puc dir ben bé què és i encara menys adaptar-m'hi". Què ho fa, això?

Durant els últims deu anys s'ha produït un fet de gran transcendència que ha quedat a l'ombra de la crisi financera i l'etapa posterior als atemptats a les Torres Bessones. Hem passat de viure en un món connectat a viure en un món hiperconnectat. Sempre m'impressiona pensar que Facebook, Twitter, el 4G, els iPhones, els iPads, la banda ampla d'alta velocitat, l'internet sense fil omnipresent i els telèfons mòbils amb connexió a internet, el núvol, el big data , les aplicacions per a mòbils i Skype no existien o bé estaven en un estat incipient fa deu anys, quan vaig escriure un llibre titulat The world is flat [El món és pla]. Des de llavors, la combinació d'aquestes eines de connectivitat i creativitat ha originat una plataforma global educativa, comercial, de comunicació i d'innovació en què hi ha més persones que mai que poden emprendre, col·laborar, aprendre, fer coses (i destruir-ne) en relació els uns amb els altres.

Resulta estimulant veure que aquesta plataforma possibilita als individus d'accedir a l'aprenentatge, reciclar-se, comerciar, buscar o oferir una feina, inventar, invertir i obtenir informació o serveis d'una munió d'usuaris ( crowdsourcing ). I tot, des d'internet. Tanmateix, aquesta expansió descomunal de la capacitat individual de fer tot això comporta una diferència considerable: ara, hi ha més coses que depenen de tu.

Si tens iniciativa, uau, aquest món està fet per a tu. Els límits han desaparegut. Ara, si no tens iniciativa, aquest món et suposarà un repte, perquè les parets, els sostres i els terres que protegien les persones també s'esvaeixen. En aquest món, el govern farà menys per a tu. Les empreses faran menys per a tu. Els sindicats poden fer menys per a tu. Hi haurà menys límits, però també menys garanties. L'aportació específica que hi facis definirà en un grau molt més alt que abans els beneficis que n'obtinguis. No n'hi ha prou fent acte de presència.

Les implicacions polítiques? "El món on som t'exigeix saber molt més que abans sobre com invertir en tu mateix: com desenvolupo les meves pròpies competències per resultar atractiu als empresaris i prosperar en aquest món", en paraules de Byron Auguste, un dels directors de McKinsey i dels fundadors del Hope Street Group, que formula polítiques per ajudar els nord-americans a fer camí en aquesta economia canviant. "A mesura que els joves afrontin aquest repte, el valor dels tutors, de les xarxes socials i dels models de conducta augmentarà". En efecte, uns pares, uns mestres o uns líders que inspirin els individus a actuar segons la seva pròpia voluntat seran els més valorats.

En aquest món, a més, tothom ha d'aprovar el seu MIR particular. Amb això em refereixo al fet que, mentre el món s'hiperconnectava, les feines començaven a canviar molt més de pressa i a cada pas exigien més qualificació. Les escoles no podien oferir les competències necessàries per a aquestes feines, de manera que els empresaris es frustraven perquè, en un món hiperconnectat, no tenien el temps o els diners per invertir en una formació extensiva. Així doncs, avui dia hi ha més empresaris que demanen que els estudiants demostrin les seves competències per a una feina concreta no només obtenint titulacions universitàries, sinó també aprovant exàmens de certificació que mesuren habilitats concretes (de la mateixa manera que els metges han de passar el MIR). La setmana passada, The Economist va citar un expert en ocupació, Peter Cappelli, de l'escola de negocis Wharton, que assegurava que avui dia les empreses veuen que cobrir una vacant és "com comprar un component solt: esperes que encaixi".

En l'actualitat, les principals webs de notícies tenen una llista d' El més vist que mostra la popularitat del que es publica. Els periodistes que us diguin que no miren si els seus articles en formen part menteixen. El que possibilita que existeixin aquestes llistes és l'ús del big data i del núvol, que també permeten mesurar pràcticament qualsevol rendiment en qualsevol professió en temps real i recompensar-lo en conseqüència. Actualment, la majoria d'escoles poden calcular de manera instantània quin mestre té els alumnes al nivell de matemàtiques exigit; Jamb Juice pot veure quin dependent ven més sucs entre les 8 i les 10 del matí, i les fàbriques de la Xina poden detectar quines línies d'acoblament cometen menys errors. A Schoolloop.com l'usuari pot fer un seguiment dels deures del seu fill i el seu progrés en totes les classes de primària i secundària.

Trobo que moltes d'aquestes coses fan por. Entrem en un món que recompensa cada cop més les aspiracions individuals i la perseverança i que és capaç de mesurar amb precisió qui fa bé la feina i qui no. Això no canviarà, de manera que val més que pensem com podem ajudar tots els ciutadans a treure'n profit.

Ryan Burke, director d'ocupació i mà d'obra de l'organització benèfica Hope Street, diu que hauríem de començar canviant el nostre sistema -"de l'educació a la feina"- per un que "permeti i ofereixi una varietat d'itineraris viables per adquirir les habilitats que es necessiten". Tanmateix, "perquè els estudiants i els treballadors puguin aprofitar les oportunitats a què tenen accés [...] els caldrà una informació molt millor per poder prendre decisions informades. Avui dia, és molt més fàcil avaluar les opcions per adquirir un cotxe o triar un fons d'inversió" que determinar quines competències busquen els empresaris i trobar la manera més eficient d'obtenir-les.

Més continguts de

El + vist

El + comentat