Com navegar damunt quinze homes morts
Hi havia una vella cançó pirata que parlava d’un mariner que navegava damunt els cossos de quinze homes morts, amb els quals s’havia fet una embarcació macabra. La imatge ha passat a la història de la fantasia negra, però segurament mai s’hauria imaginat que arribés a formar part de l’imaginari de les democràcies europees. I, tanmateix, això ha fet el govern espanyol amb els quinze morts del desastre de Ceuta. Naveguen damunt d’ells, i es diria que hi fan surf. Deu ser una de les exhibicions d’inhumanitat més descarades que ha donat un govern suposadament democràtic en les últimes dècades. Un govern que, per cert, fa gala de preocupar-se per la vida, a compte d’una reforma de la llei de l’avortament que ha aixecat tota mena d’alarmes internacionals.
La UE també es pregunta què va passar exactament a les costes de Ceuta fa un parell de setmanes, però la resposta del govern espanyol és tan trista com intranquil·litzadora: primer va comparèixer el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, per afirmar que l’actuació de la Guàrdia Civil en aquell episodi que s’ha acabat saldant amb quinze morts va ser “proporcional”, atès que “els invasors eren de complexió atlètica”. Traduït, vol dir que a Fernández Díaz li sembla correcte que s’impedeixi a una colla de nàufrags arribar a la sorra i que se’ls condemni a morir ofegats a força de trets de pilotes de goma, a condició que els nàufrags en qüestió siguin negres i morts de gana (i “de complexió atlètica”, això sí). A qualsevol país amb un mínim de cara i ulls democràtics, qui estigués en el lloc de Fernández Díaz hauria dimitit o hauria rebut el seu cessament irrevocable, juntament amb el dels responsables del desastrós operatiu de Ceuta. Aquí, encara surten a bravejar i a fer-se els milhomes. Ja se sap, les persones que vénen de passar dos dies dins la mar en condicions infrahumanes són extremadament perilloses, i encara més si són negres i de complexió atlètica. Poques vegades havíem passat tanta vergonya aliena amb motiu de l’actuació i les paraules d’un governant espanyols.
Però és que ahir el president Rajoy va acabar de reblar el clau. Va dir que es negava “a fer sospitosos” els agents de la Guàrdia Civil que van intervenir en la mortandat, i s’ho va fer venir bé per recordar vergonyes anteriors del PSOE. Tan bé ho va fer, que els socialistes espanyols varen acabar dividits entre el deure de denunciar la inhumanitat dels fets de Ceuta i la conveniència de fer-se els sords, no fos cas que encara en sortissin esquitxats.
Espanya és un país que, ara com ara, està condemnat a veure’s governat alternativament per dos partits que acumulen una quantitat insòlita de dèficits democràtics, i en què no hi ha cap porc que estigui en condicions de dir-li orellut a un ase. El problema és que ara ja hem descendit fins al fang dels (presumptes) crims d’estat de lesa humanitat. Mentre el PP i el PSOE es diuen el nom del porc, el món es mira estupefacte els quinze cadàvers que floten dins el mar.
