Opinió 23/04/2014

Jo de tu no ho faria

i
Imma Monsó
4 min

1 . SI TENS FILLS PREADOLESCENTS, no els recomanis obres literàries ni que t’ho demanin de genolls. El sol fet que els hi recomanis tu (pare, mare) els treu el gust per llegir, i és natural. Llegir és un acte íntim: els fills se senten violents si parlen de sexe amb tu; per la mateixa raó se senten violents quan llegeixen un llibre que els hi has recomanat.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

2 . SI TENS FILLS ADOLESCENTS, incentiva la lectura de manera indirecta: no deixis els llibres a l’abast. Posa’ls al prestatge més alt, al darrere de les substàncies tòxiques, al darrere dels preservatius en forma de mataparent que et vas comprar a Amsterdam. Fes que sembli que val la pena arriscar-se, que quedi clar que llegir és cosa de solitaris, de sociòpates i de guillats: llegir, per a un adolescent, ha de tenir un punt transgressor. Si no el té, val més que llegeixi un llibre pràctic: almenys aprendrà alguna cosa (pràctica).

3. SI A MÉS DE TENIR FILLS ETS ESCRIPTOR, mai no els recomanis els teus propis llibres. Ja els llegiran quan siguin grans. Si veus que es fan grans i continuen sense llegir-los, no els llancis indirectes. És probable que vulguin esperar fins que la dinyis: si la dinyes, és probable que agafin el teu llibre en un accés de sentimentalisme luctuós. Després d’unes quantes pàgines, el deixaran per un altre dia (que, possiblement, no arribarà mai).

4 . SI ETS ESCRIPTOR NOVELL, no especulis sobre si el que has escrit agradarà o no als coneguts. És probable que t’equivoquis. T’enduràs una sorpresa quan aquell individu que trobes tan carallot et digui que ha llegit la teva novel·la i s’ha sentit cent per cent identificat amb el personatge principal. És probable que afegeixi amb entusiasme: “¡És que sóc jo, sóc jo, sóc ben bé jo!”, quan, de fet, tu saps perfectament que el personatge no és ell, sinó tu.

5 . SI ETS MESTRE, no obliguis els alumnes a llegir. És inútil. Jo mateixa, que déu em guardi de posar-me com a exemple, em vaig perdre Cien años de soledad perquè era al programa quan vaig fer COU. Mai no li he perdonat al cabronàs que m’impedís llegir-lo fins que en tenia 40: el sol fet que fos obligatori anul·lava la possibilitat de treure’n algun plaer. “Lectura obligatòria” (de ficció) és un oxímoron. Dues paraules que no poden anar juntes. ¿Han estat millors els intents de solució, com ara els intents dels pedagogs de posar a les llistes un bon nombre de títols destinats a “facilitar l’entrada de l’adolescent al món de la lectura”? No em feu parlar. En tot cas i per regla general, l’adolescent és immadur, però no imbècil: molts d’aquests llibres només han aconseguit convèncer els nanos (i els pares dels nanos que, impotents, veuen quina mena de coses han de llegir) que els llibres de ficció són una carallotada. Com a mestre, procura escaquejar-te’n. Tampoc no els obliguis, com he fet jo, a triar els llibres que vulguin: només aconseguiràs veure’ls comptar pàgines per triar els més prims. ¿Hi ha esperança? És possible, hi ha altres maneres, però aquest no és lloc per exposar-les. Aquest és un lloc per advertir dels perills de fomentar la lectura carallot.

6 . SI ETS POLÍTIC, vigila amb el que fas fer als ciutadans amb els llibres. Una alcaldessa d’un poble d’Andalusia que ja no recordo va decidir multar així els adolescents que enganxaven en moto i sense casc: els feia anar a la biblioteca a llegir un llibre. “ Así de paso fomentamos la lectura ”, va dir l’alcaldessa. Sé del cert que va dir “fomentamos ”, perquè la vaig sentir dir-ho per la ràdio. Amb desimboltura.

7 . SI ETS EDITOR O CONSELLER DE CULTURA, deixa de donar premis a escriptors. Dóna’ls als lectors. Veuràs com s’hi esforcen. Els premis es donen a gent excepcional, a gent que rareja. I llegir i escoltar s’ha convertit en un bé escàs. Si vols que llegeixin molt, paga (potser no llegiran tan de gust però llegiran més).

8 . SI ETS DELS QUE FAN REGALS, mai no regalis un llibre que no t’han demanat. Més encara: no regalis cap llibre. ¿Què és això d’anar regalant llibres? ¡Que cadascú es compri el seu! Un llibre és un estri molt íntim. Massa íntim per regalar-lo a algú que no siguis tu mateix. Si malgrat tot regales llibres que no et demanen, després no et queixis. És probable que t’equivoquis. Si no saps de què va la novel·la, pots cagar-la, però molt. Però molt. Fins i tot si ho saps, és probable que t’equivoquis. El lector sempre llegeix entre línies. Si entre línies veu alguna cosa pertorbadora, algun dia t’ho farà pagar. La literatura no és innòcua (mai).

9 . SI ETS LECTOR, mai no et preguntis què hi ha de cert en la història que estàs llegint. Mai no et preguntis si a l’autor li ha passat o no. Si a l’autor no li ha succeït el que t’explica és que no ho ha escrit ell. Succeir és un concepte molt ampli. Si, mentre el llegeixes, a tu no et passa res, deixa el llibre: no està fet per a tu o tu no estàs fet per a ell.

10 . SI ETS ASPIRANT A ESCRIPTOR, corregeix molt i, si no saps corregir, esborra. Esborra tant com puguis. Esborra fins que ja no et quedi gairebé res a esborrar. Jo, sense anar més lluny, dedico molt poc temps a escriure, però molt a esborrar. Mai no tinc prou temps per acabar d’esborrar el que em queda. Ara mateix si tingués encara mitja hora esborraria aquest decàleg si no fos perquè ja no és meu: l’he de lliurar d’aquí cinc minuts. Si, com jo, mai no et rellegeixes un cop ho has enviat, és improbable que et puguis penedir del que has escrit. Però del que mai de la vida et penediràs és del que has esborrat.

stats