No voldria que em mal interpretessin. No proposo pas votar els altermundistes. Ni tampoc partits dirigits per líders d’estètica “ Jesucristo y el Che eran latinoamericanos ”. Simplement vull manifestar, aquí, que l’atzucac en què avui es troba Catalunya és, en bona part, resultat del que han sembrat les nostres falses elits. Les espanyoles. Però també les catalanes. El nostre problema es fill d’unes elits apòcrifes.
Aquest columnista manté la teoria que qualsevol societat o organització compta amb un percentatge de gent -no me’l facin quantificar- que és el que es posa al capdavant i dirigeix el carro en una direcció determinada. Per les raons que sigui: pel caràcter dels individus que el formen, per l’entorn, etc. No és un conjunt homogeni. Cadascú, a la seva manera, anima la resta del seu grup a empènyer. Tampoc és homogeni el conjunt arrossegat de gent que anomenem les masses -sovint de manera fàcilment despectiva-. És cert que aquestes masses estan formades, en part, per gent que no vol problemes. Però també acullen gent respectabilíssima com molts reputats personatges que han contribuït que la humanitat fes salts de gegant, però que detestaven formar part d’aquells que intenten liderar el destí dels altres. Aquest fet té lloc a les empreses, a les organitzacions no governamentals, als partits polítics, etc.
Però, en el cas d’un país, jo identifico aquest percentatge minoritari amb les elits. No només les que representen el món empresarial. N’hi ha en tots els sectors: elits universitàries, periodístiques, científiques, culturals, sindicals, polítiques, judicials, etc. Conjunts de persones que influeixen o que lideren els interessos del bocí social dins del qual han escollit viure. L’actuació de totes aquestes elits, de manera responsable i democràtica, fa que una societat, un país, tiri endavant de manera enraonada. No tothom es pot dedicar a influir intencionadament sobre l’avenir. Per això aquestes elits tenen una responsabilitat de primer nivell. Cal exigir-los molt més del que es demana al que anomenem les masses. Sovint perquè reben un reconeixement social o econòmic especial. Però, sobretot, perquè estan especialment preparats i, al capdavall, són els que han decidit formar part dels escollits.
Fet aquest preàmbul, em refermo en el títol de l’article: diumenge em mobilitzaré per votar, també, per protestar contra les elits que m’han impedit que pogués votar en un referèndum com Déu mana. Alguns polítics sectaris catalans -massa amics del “nosaltres, i els altres”- no perden l’oportunitat de donar la culpa de tot el que ens succeeix al PP. Pretenen ignorar que el senyor Rajoy està fent l’única cosa que pot fer si vol que el seu partit no desaparegui del mapa: prohibir que els catalans votin. Malgrat que això empitjori les coses, malgrat que el senyor Rajoy esdevingui odiós i els seus representants a Catalunya simples esbirros botiflers (com diu el DIEC, un esbirro és algú “que és de témer per la seva duresa de cor”). Tant se val. No pot fer altra cosa perquè Espanya no perdona. Si governés, el PSOE faria -de fet, ja ho fa des de l’oposició- el mateix. I caldrà observar amb atenció Podem. No seria estrany que en detectar que pot ser opció governant, comencés a espanyolejar.
Si durant aquests darrers decennis les elits espanyoles i catalanes s’haguessin comportat de manera mínimament responsable, avui les masses espanyoles pensarien de manera molt diferent -potser, potser, s’aproximarien, ni que fos mínimament, al comportament de les masses britàniques-. Però suportem unes elits deplorables, que es mouen entre el sectarisme i la covardia acomodatícia. Perquè no són tals elits. No han estat promogudes per la meritocràcia. Les anomenades elits polítiques s’han anat corrompent sense voler regenerar-se. Delectant-se apoltronades, per morir, finalment, ofegades pel seu propi vici. Les anomenades elits econòmiques han viscut arrambades incestuosament al poder, gaudint d’un fals mercat que s’ha construït a la seva mida. Les anomenades elits de la comunicació, perfectament conxorxades amb el poder. Comprades, al capdavall -hi ha hagut dies en què llegint les portades d’alguns diaris es podia saber si havien cobrat la subvenció, o no-. En tractar-se, totes, de falses elits, s’han bellugat amb un llindar de percepció de la corrupció extremadament lax, quan no inexistent.
Formo part dels que creuen que el país s’ha espanyolitzat. I massa. Per això sóc separatista. I no pas perquè pensi que nosaltres som millors. Sinó que sempre he pensat que era bo per a Catalunya rebre altres influències més edificants i evolucionades, que escombressin les que han bufat des d’Espanya durant massa temps. I les que provenen de nosaltres mateixos, de passada.
