La confessió de Marco Antonio Tejeiro, comptable del cas Nóos, polaritzava la premsa ahir. El fet que la declaració estigui pactada amb el fiscal Horrach -aparent arxienemic ara del jutge Castro- fa sospitar a alguns diaris que l’objectiu de la jugada no és tant acorralar el duet Urdangarin & Torres com deslliurar la infanta Cristina d’aquest fangós afer. La Razón, per exemple, s’apressava a positivitzar la notícia amb el titular: “El comptable de Nóos exclou la infanta de la gestió de la trama”. També La Vanguardia ho aprofitava per donar un cop de mà a Cristina: “La declaració allunya la infanta de la presa de decisions”. En canvi, El Mundo aportava la mateixa informació, però amb un to i una intencionalitat en el redactat de signe contrari: “La fiscalia pacta una confessió que intenta salvar la infanta”. L’editorial insistia en la tesi i es titulava: “Una confessió que no aclareix els indicis que pesen sobre la infanta”. També El Punt Avui anava per aquesta via amb “Confessió a mida”, i il·lustrava el seu fris de portada amb una foto de la infanta (i a l’editorial titllava el pacte d’estar “sota sospita”).
Enmig d’aquests pols oposats, El País navegava entre dues aigües. D’una banda, s’afegia a la neteja d’imatge de la infanta al subtítol de portada (“El comptable de Nóos pacta amb el fiscal i assenyala els actes corruptes del cunyat del rei i de Torres sense implicar-hi la infanta Cristina”). Però el títol (“Una confessió inesperada entorpeix el cas Urdangarin”) incloïa aquest entorpeix que suggeria males arts i enterboliments diversos. En tot cas, la majoria de diaris reconeixien que la infanta -i no Urdangarin- era la veritable protagonista del moviment d’escacs de dijous.
