Els que diuen que el cas d’Escòcia no es pot comparar amb el de Catalunya saben bé que el que de fet no es pot comparar és el Regne Unit i Espanya. Segles de tradició democràtica i parlamentària els separen. Els que subratllen la naturalesa socioeconòmica del malestar escocès es deuen pensar que un milió llarguíssim de catalans s’autoesguerra un pont de quatre dies commogut pel sacrifici de Casanova i Villarroel fa 300 anys. Escòcia i Catalunya comparteixen una consciència de nació que és preexistent a la conjuntura d’aquest segle XXI, i per això, de totes les formes que podria haver pres la seva proposta de futur, han triat la d’intentar governar-se elles mateixes per viure millor. I amb aquesta afirmació, tan ferma com cívica, s’han fet respectar.
