Vaja, ara hem descobert que les guerres valen diners. Sí, escolti, sembla que les armes i les bombes s’han de pagar. I és així com hem descobert que el grup aquest que en diuen Estat Islàmic, que 1) ha fet caure Al-Qaida en la llista dels molt dolents i 2) ha aconseguit que ara siguem amics de l’Iran i que els kurds siguin bellíssimes persones, doncs això, hem descobert que l’Estat Islàmic el finança algú. I aquest algú resulta que és Qatar. Qatar, un simpàtic país que, casualment, també dóna uns calerons ben bons al club conegut com el dels valors perquè pugui fitxar una barreja de Bela Lugosi i Christopher Lee perquè, a més, no jugui. Arribats aquí, la gran pregunta és: d’on treu els diners Qatar per pagar tantes misses? Resposta que sap tothom: del petroli. Bé, doncs si volem acabar amb el finançament de segons quins grups (ei, si ho volem de veritat), la solució és senzilla: tallem la font de finançament dels països mecenes. Dit d’una altra manera: si deixem de dependre del petroli, a part de contaminar menys el planeta, farem que els grups terroristes àrabs hagin d’organitzar rifes o Verkamis per obtenir calés.
És la gran oportunitat d’acabar amb la dictadura del petroli i evitar els problemes que genera: engrandiment de països gens democràtics, fluctuacions econòmiques imprevistes... També milloraria el medi ambient amb energies netes i més barates. Jo, és que només hi veig avantatges, i no entenc per què ningú ho planteja. Bé, tret que tot el que ens han explicat del petroli no sigui veritat. O que en el fons no molesti que Qatar vagi pagant factures dels senyors de l’Estat Islàmic...
