La pluralitat d’‘Espejo público’
És hilarant seguir el procés i la realitat catalana a través d’Espejo público. Cada matí una dosi del que han batejat com “El Desafío Soberanista”. Tertúlies de pensament únic on ens alarmen de l’apocalipsi català. Ho reforcen amb entrevistes a polítics i entitats catalanes d’una gran varietat d’opinions. Alerta a la selecció d’entrevistats d’aquesta primera setmana de temporada regular, amb Susanna Griso al capdavant. Dilluns, Xavier García Albiol, del PP. Dimarts, Inés Arrimadas, de Ciutadans. Dimecres van entrevistar Albert Rivera per saber com veia “ el panorama catalán ”. Preguntat per TV3, va carregar contra la tele pública alertant que era un mitjà de propaganda. També van entrevistar Josep Bou, president dels Empresaris de Catalunya. Bou, que representa una associació en contra de la independència, s’ha convertit en una mena de comodí per a Espejo público. El van entrevistar el 21 d’agost i el van tornar a entrevistar el 2 de setembre per donar idèntiques dades i repetir el mateix discurs: la quantitat d’empreses i llocs de treball que s’estan perdent a Catalunya per culpa del procés. Dijous, Griso també va entrevistar Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball, per explicar les tensions que s’estan produint a Catalunya i les pressions que estan rebent els empresaris contraris a la independència. Divendres van entrevistar Mariano Gomà, de Societat Civil Catalana. També una exregidora d’ERC, Montserrat Gassull. L’excepció que confirma la regla, pensareu... A ella no li van preguntar per la independència sinó per la corrupció que hi ha a Catalunya. La van entrevistar en tant que denunciant de les comissions del 3% que es pagaven a l’Ajuntament de Torredembarra. Per descomptat, aquest dia Marhuenda i Bolaño hi van sucar pa.
Tornant a dijous, el tertulià del programa Nacho Martín Blanco va teoritzar sobre la pluralitat d’opinions: “ Como las tertulias catalanas se centran única y exclusivamente en la cuestión del soberanismo y en la cuestión del sí o no, yo creo que allí tendría que haber pluralidad. […] En el resto de España afortunadamente se habla de más cosas […], con lo cual la pluralidad no tiene que estar basada en si unos son partidarios del sí o del no ”. Podeu aplaudir amb les orelles. A Catalunya no parlem de la crisi migratòria ni de l’econòmica, ni de la violència de gènere, ni del Barça, ni de la corrupció, ni de l’atur. Per sort, podem recórrer a Espejo público perquè els tertulians ens il·lustrin amb rigor i sense propaganda del que passa a Catalunya i, a més, fruir amb tota mena de detalls variats sobre la Pantoja, l’assassí Sergio Morate i altres crims escabrosos.
