Margallo estén els tentacles per frenar suports de l’exterior al 9-N

BarcelonaEntre els partits sobiranistes hi ha una frase irònica que ha fet fortuna des que va arrencar el procés: “Si el ministre que parla més de la consulta i de la independència és el d’Afers Estrangers, és que alguna cosa estem fent bé”. El titular d’aquest ministeri és José Manuel García-Margallo, un dels membres del govern espanyol més actius a l’hora de combatre el 9-N. Dins d’Espanya i també fora, durant els seus múltiples viatges. “Les ambaixades espanyoles truquen i pressionen per evitar que ens rebin”, sostenia en una entrevista a l’ARA el secretari d’Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana. Margallo ha estès els seus tentacles per evitar que el 9-N i la reivindicació sobiranista s’obrin camí al món.

Pressió als EUA

Toc d’atenció a l’ambaixador per unes paraules sobre el procés

James Costos, ambaixador dels Estats Units a Espanya, va assegurar aquest dimarts que, en cas d’independència de Catalunya, les empreses haurien d’adaptar-s’hi. Unes paraules que no van agradar gens a Margallo, que segons va explicar el diari El País es va posar ràpidament en contacte amb ell per demanar-li explicacions en entendre que podria estar donant suport de manera implícita al procés. La pressa del ministre es va agreujar quan el conseller de la Presidència, Francesc Homs, va aprofitar les paraules de Costos per criticar l’estratègia del govern espanyol. “La realitat desfà els titulars”, va assenyalar en referència a l’estratègia del PP.

Unes hores després, però, l’ambaixador nord-americà va fer marxa enrere i va lamentar que s’haguessin “malinterpretat” les seves paraules. A través de Twitter, Costos va indicar que el 9-N és un “afer intern” d’Espanya. Una posició molt estesa a les cancelleries.

Crida a consultes

Lituània i Letònia ja van ser amonestades per Margallo

L’endemà de la Via Catalana, Margallo va assenyalar que la mobilització havia sigut un “èxit”. Va ser l’únic membre del govern espanyol que es va atrevir a expressar-se en termes similars. Al cap de poc, però, el ministre es va haver d’arremangar per desactivar un tàndem de suports internacionals a la consulta que no esperava ningú i que responia als noms de Lituània i Letònia. Els primers ministres dels dos països, en entrevistes a l’ACN, es van posicionar a favor del referèndum, i els ambaixadors de tots dos estats van ser convocats per Margallo.

Com va acabar l’episodi? Els representants diplomàtics -sempre segons fonts del govern espanyol- van fer marxa enrere argumentant “interpretacions equivocades” i “problemes amb l’idioma”. “No es pot comparar l’ocupació soviètica dels països bàltics amb la situació a Espanya”, va indicar el ministeri d’Afers Estrangers lituà. No van ser els únics ambaixadors que van ser cridats a consultes: els representants diplomàtics dels països de la Unió Europea (UE) a Madrid van passar pel despatx de Margallo el setembre de l’any passat.

Vetos i gestos

El ministeri pressiona per evitar un acte del president del CATN

Carles Viver i Pi-Sunyer, president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), havia de participar en una conferència a Brussel·les que finalment va ser “posposada”. El Govern ho va atribuir a les “pressions” de l’aparell diplomàtic espanyol. Els tentacles de Margallo també van estar darrere de l’adéu de la catedràtica Clara Ponsatí de la Universitat de Georgetown. “Mentre sigui ministre no es permetrà que s’impulsin processos secessionistes des d’una càtedra”, va defensar el mateix Margallo, que també va actuar contra la comissària Vivian Reding per unes declaracions a favor de la consulta catalana.

Vigilància als viatges

L’aparell de l’Estat segueix de prop els passos de Mas

Quan el president Artur Mas viatja fora, els representants diplomàtics espanyols s’esforcen a seguir els seus passos per passar informes a la seu central de Margallo.