Menys diputats: una proposta que afavoreix a qui la fa

BARCELONALa primera promesa electoral d'Alícia Sánchez-Camacho com a candidata del PP de Catalunya va ser dijous, en el marc del debat de política general. Es va comprometre a reduir un 20% el nombre de diputats del Parlament. La popular se situava així en línia amb la resta de líders territorials, que majoritàriament ja havien portat la mesura a les seves respectives cambres. És una proposta, però, gens innòcua i que, en general, beneficia a qui governa. I com que la majoria de les vegades veu la llum allà on el PP té una majoria suficient, els populars se serveixen d'una pràctica que s'emmascara darrere una suposada voluntat d'austeritat a les administracions que, en realitat, no ho és tant.

En aquest sentit, el PP valencià va aprovar en solitari el mateix dijous la reducció de 99 a 79 del nombre de diputats a les Corts Valencianes. Tot just fa sis anys, amb la reforma de l'Estatut, la quantitat de parlamentaris havia augmentat de 89 a 99, però ara el criteri dels populars ha variat. Amb els mateixos resultats que el 2011, el PP passaria de 55 a 45 diputats, però passaria de tenir el 55,6% del total de la cambra valenciana al 57%. Un argument de pes que podria haver motivat la rectificació popular.

Qui va obrir la capsa de Pandora va ser la ja expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, que a principis de juny va anunciar que reduiria a la meitat el nombre de parlamentaris de la seva cambra, passant de 129 a 65. Amb la mesura, el PP passaria de tenir el 55,8% dels diputats autonòmics al 56,9% i, com en la majoria de casos, va rebre les crítiques de les altres forces.

Castella-la Manxa rectifica ràpid

El cas és que fins i tot Castella-la Manxa, presidida per la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, s'ha vist obligada a fer marxa enrere. Al maig tot just havia aprovat incrementar en quatre el nombre de diputats del Parlament autonòmic -en especial en aquelles circumscripcions on el PP va obtenir uns resultats millors- i al setembre ha hagut de fer-se enrere i imitar la mesura d'Aguirre. I fins i tot ha anat més enllà: mig any després de l'increment, Cospedal ha anunciat que reduirà el nombre de diputats a la meitat i n'eliminarà el sou. Mantenint, això sí, la proporció en les circumscripcions i, per tant, el pes més gran del PP en termes relatius.

Mentrestant, Mariano Rajoy va forçar a finals de juliol els seus barons territorials a assumir en una cimera l'exemple de Madrid. I els líders autonòmics que no ho tenien clar -o que s'hi havien mostrat públicament escèptics- han passat a defensar-ho amb dents i ungles. Arreu excepte a Castella i Lleó, Múrcia i les Canàries, on una mesura d'aquestes característiques perjudicaria els resultats del PP. En l'últim cas, fins i tot, els populars es van oposar a una reducció de diputats proposada pel Centre Canari Nacionalista.

No va ser Aguirre la primera a idear la proposta -ja que, una setmana abans que ho fes, Cantàbria ja va reduir de 39 a 35 els seus diputats-, però el seu aval ha estat el que n'ha fet una senya dels populars. El president gallec, Alberto Núñez Feijóo, volia imitar-la abans de les eleccions en benefici propi, però l'avanç dels comicis l'hi ha impedit. La clau de la proposta és que, com que el PP treu millors resultats sobretot en províncies poc poblades i que tenen uns diputats garantits, el fet de reduir-ne el total les sobrerepresenta més i, per tant, també millora el resultat del PP. Així mateix, frena l'accés de nous partits com UPyD en exigir-los més vots.