BarcelonaEl Parc de la Ciutadella està envaït aquests dies per grups d'esplais. DiverJoc, Can Llobet i els nens del poliesportiu Safa Horta corren amunt i avall identificats per samarretes de colors i dirigits per monitors heroics. A la mateixa hora que la quitxalla juga i crida esverada, les joventuts de sis partits s'apleguen davant el Parlament per donar el seu suport al dret a decidir. Fins i tot hi és el primer secretari de la Joventut Socialista, Javi López, això sí, observat per Maurici Lucena i l'exministre Celestino Corbacho, que comenten el moment de glòria dels nois mentre fumen un cigarret rere una columna.
Els representants de les joventuts d'Unió, Iban Rabasa i el diputat Roger Muntañola, són els més elegants i els que semblen més llunyans a la rauxa jovenívola. L'oposat de la Unió de Joves és Enric Aragonès, d'Alternativa Jove (EUiA), que duu una samarreta vermella a favor de la independència de Palestina. Aragonès acaba el seu torn de paraula i surt del cercle de periodistes queixant-se de la pressió humana. També lamenta que Javi López "no calla". Sí que és cert que li agrada parlar, però Aragonès matisa la seva opinió: "Bé, més aviat és que té un to de veu molt alt".
Són diferències menors, com les que segueixo a l'hemicicle entre Jordi Cañas (Ciutadans) i José Antonio Coto (PP). Els seus enfrontaments ja són tradició. Coto l'acusa de ser el bufó del Parlament i successor de Torrente; Cañas l'ignora de manera burleta i el titlla de "pobret". Entre votacions presencio com, en una acceleració pels passadissos, Oriol Pujol pateix una estrebada i l'ha d'assistir el seu cap de premsa. L'alcalde de la Seu i diputat, Albert Batalla, també corre, darrere d'Artur Mas, perquè vol que el president saludi un jove de 19 anys vingut dels Estats Units.
Es diu Lucas Leblanc, estudia relacions internacionals a la William and Mary College i té una beca privada de 3.000 dòlars per investigar durant una setmana el sobiranisme. L'acompanya una representant de CiU de la Paeria de Lleida. M'explica que va decidir-se a investigar aquest tema després de parlar amb Miquel Strubell. Mas s'atura per parlar-hi. Leblanc s'adreça a ell com a "Mister Mas" i li confirma que ha llegit molt sobre ell. Mas s'interessa pels seus orígens i pels contactes que mantindrà. El jove m'avança alguns noms: a part de Strubell, Quim Nadal, Alfred Bosch i el director del Centre d'Estudis d'Opinió, Jordi Argelaguet. Leblanc m'assegura que vol ser neutral, però no m'esmenta cap veu discordant. És una llàstima perquè, si parlés amb Coto o Cañas, almenys s'ho passaria bé.
