XOC INSTITUCIONAL

El Govern busca aixopluc en el TC

L’executiu de Mas recorre quatre lleis de Rajoy i denuncia una reforma encoberta de la Constitució

Més llenya al foc en el xoc institucional que mantenen la Generalitat i el govern espanyol. L’executiu que lidera Artur Mas va acordar ahir recórrer quatre lleis estatals al Tribunal Constitucional (TC) -reforma local, llei Wert, unitat de mercat i avaluació ambiental- perquè, segons va explicar el conseller de la Presidència, Francesc Homs, suposen una “reforma constitucional encoberta”. “Aquesta reforma s’està fent sense la transparència necessària, sense agafar el debat de cara, per la porta del darrere i anant-nos despullant de la capacitat política per decidir”, va afegir Homs. En un acte el dia 6 d’abril, en què es commemorarà, al costat de les diputacions, el centenari de la Mancomunitat, el Govern insistirà en la denúncia de les invasions competencials del PP.

De fet, aquestes invasions competencials de les normatives que emet el consell de ministres són matèria d’anàlisi constant per la Generalitat. Des que Mariano Rajoy va prendre possessió com a president del govern espanyol -en els primers compassos CiU va donar el seu suport a lleis troncals com la reforma laboral-, el Govern ja ha presentat 19 recursos d’inconstitucionalitat sobre normes espanyoles, mentre que l’Estat n’ha presentat sis en referència a lleis catalanes.

De nou, el Constitucional

El TC ha estat un dels grans protagonistes de les relacions entre Catalunya i Espanya, especialment arran de la sentència contra l’Estatut del juny del 2010, que va desembocar en una manifestació multitudinària en defensa de l’autogovern i del dret a decidir. L’alt tribunal, ara presidit per Francisco Pérez de los Cobos -que va seguir sent militant del PP un cop ja havia pres possessió del càrrec-, també té entre mans la declaració de sobirania aprovada fa un any pel Parlament i s’espera que es pronunciï -previsiblement dividit- sobre aquesta qüestió abans de Setmana Santa.

“Demanem al govern espanyol una reacció, una resposta”, va insistir el conseller de la Presidència, encarregat d’explicar ahir els recursos al TC. Des dels partits nacionalistes s’ha estat molt crític amb el paper d’aquest tribunal, a qui durant el procés de sentència de l’Estatut es va considerar “deslegitimat” i “polititzat”. La militància de Pérez de los Cobos al PP també va servir per posar en dubte la neutralitat del TC a l’hora de resoldre qüestions com la declaració de sobirania o la futura llei de consultes. Però el Govern vol esprémer les seves opcions i posar a prova el TC elevant-li lleis que poden entrar en contradicció amb l’Estatut o la Constitució.

Wert i la unitat de mercat

Les raons que exhibeix el Govern per dur la reforma educativa del ministre José Ignacio Wert són conegudes: invasió competencial -entra en col·lisió amb la llei d’educació catalana, que, segons l’executiu de Mas, preval per sobre de la norma estatal- i “oposició frontal” a la immersió lingüística. Més enllà del pes simbòlic de la reforma de Wert i de l’atac competencial de la reforma local -que ha generat rebuig als ens administratius catalans, que busquen un front unitari per combatre-la-, al Govern consideren especialment nociva la llei d’unitat de mercat, que els dirigents nacionalistes ja preveien en el moment en què van constatar que les competències sobre comerç a l’executiu espanyol requeien sobre el ministeri d’Economia que lidera Luis de Guindos.

El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, compareixerà avui al Parlament per explicar els efectes de la llei d’unitat de mercat sobre l’economia catalana i les seves competències. “És plena d’ingerències”, sostenen fonts governamentals. Al procés sobiranista s’hi afegeix ara la batalla al TC per l’autogovern.

Homs dóna per fet que no hi haurà redactat comú

El debat sobre la redacció conjunta i exacta d’un punt en comú sobre la consulta al programa dels partits sobiranistes de cara a les eleccions europees cada cop té un desenllaç més clar: principis compartits i contingut diferenciat per a cada formació. “El debat sobre el redactat és accessori”, va considerar ahir el conseller de la Presidència, Francesc Homs, l’endemà que Unió -com ja havia fet abans ICV-EUiA- comuniqués a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que era millor pactar “l’esperit” del 9-N que no pas un redactat calcat per a tots els partits. Homs va voler treure ferro de la situació i va considerar que “no s’ha trencat cap acord”, en referència al fet que totes les formacions que van subscriure el desembre passat l’acord per fer la consulta el 9-N segueixen defensant aquest objectiu. “L’important és que tots els partits a favor del referèndum mantinguin el compromís de defensar-lo a Europa”, va afegir el conseller. El mínim comú denominador que comparteixen CiU, ERC i ICV-EUiA és defensar la consulta, demanar empara a Europa per poder-la celebrar i reclamar a Brussel·les que n’accepti els resultats.

Més continguts de

El + vist

El + comentat