La consigna de Rajoy al PP: minimitzar el nou 9-N i guanyar temps

MadridCom en el futbol, els entorns proven de condicionar els partits polítics en els moments clau. Quan el president de la Generalitat, Artur Mas, va anunciar el pla alternatiu per poder votar el 9 de novembre, la premsa madrilenya més a la dreta buscava respostes al PP: ¿quins passos està disposat a fer ara el govern espanyol per evitar la fotografia de les urnes aquell dia? La resposta de la Moncloa no va ser taxativa. Hi havia un punt de desconcert i les diferències entre els dirigents estatals i el PP de Catalunya van quedar a la vista. Al cap i a la fi, cadascú respon al seu electorat i a vegades no coincideixen al 100%.

Conegut el contingut del pla B, la consigna de Mariano Rajoy al seu partit va ser de perfil baix, expliquen a l'ARA fonts populars. Aquesta va ser l'actitud que va mantenir la Moncloa, amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i el ministre de Justícia, Rafael Catalá, al capdavant. Tot i això, tant l'una com l'altre també van deixar clar que si les intencions de Mas es traduïen en actes jurídics i desplegament normatiu no tindrien cap dubte a tornar al Tribunal Constitucional. Era un missatge de portes endins, cap al seu electorat. Cap al votant que s'informa a través dels mitjans que, ahir dimarts a primera hora, volien saber com es frenaria una votació que no comparteixen.

El futur de CiU

Si el procés per votar el 9-N es manté ajustat a la legalitat, sense passos que puguin contradir la suspensió cautelar del decret de convocatòria d'acord amb la llei de consultes, el PP continuarà minimitzant l'impacte de la nova fórmula acordada pel govern. Objectiu: no tirar més llenya al foc. Aquest és l'encàrrec que, des de la seu central de la formació, va demanar la presidenta dels conservadors catalans, Alícia Sánchez-Camacho. Si no hi ha normes que contradiguin la resolució del TC, el govern espanyol entendrà que la iniciativa es troba al terreny de "l'activisme social", en paraules de Catalá. De "l'enquesta massiva", en terminologia de la líder del PPC.

Després de certa vacil·lació durant les primers hores del nou escenari, el president del govern espanyol ha volgut clarificar les coses al Congrés i s'ha aturat a conversar amb els periodistes. Un gest ben poc habitual. Era evident que volia deixar fixat el missatge. La seva posició no ha canviat respecte de la consigna que va donar ahir als seus: s'obre ara una nova etapa que ha de conduir al diàleg entre les dues administracions i, si hi ha motiu, tornaran al TC. Però l'accent era a la primera part. És a dir, a Madrid creuen que hi ha hagut un punt i apart.

El "camí" que ara s'inicia s'ha d'ajustar a la legalitat espanyola. Aquesta és la condició que fixa Rajoy i, de moment, entén que la Generalitat s'hi ajusta. El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha insistit que també per a la seva formació aquesta és una "línia vermella" infranquejable que els distancia d'ERC i obre la porta a possibles noves aliances al Parlament, amb la mirada posada al PSC.

Amb aquest escenari de fons, el PP es planteja quin "marge d'acció" té a partir d'ara Artur Mas i qüestionen que sigui "l'interlocutor" vàlid per negociar. Encaixa la pregunta que es va fer diumenge Rajoy: qui "mana" a Catalunya? La dreta espanyola confia a guanyar temps amb una finalitat: que CiU –esperen– abandoni el rumb actual i recuperi posicions que els facilitin l'entesa amb ells. En converses informals no amaguen el desig que la federació –seguint els passos del PNB amb Juan José Ibarretxe– acabi canviant de líder i tornant a un sobiranisme pragmàtic. Gradual.

Mentrestant, en la gestió diària, l'entorn de Rajoy –l'entorn, sempre important, tant al futbol com a la política– fa un vot de confiança al seu govern. La Moncloa posa el focus sobre les relacions en la gestió del dia a dia per evidenciar que els 'ponts de diàleg' no estan dinamitats del tot. Que tot i el poc marge per a grans cops de timó, hi ha escletxes per reconduir la situació.