El PP de Camacho impulsa un tripartit antisobiranista
Aposta per una aliança amb PSC i Ciutadans, però rebutja qualsevol reforma de la Constitució
Barcelona.Millor units . Junts sumem . Junts, però millor . Són tres lemes que, per molt semblants que siguin, pertanyen a tres partits diferents. El primer és de Ciutadans, el segon del PP de Catalunya i el tercer del PSC. Tots tres tenen en comú que volen frenar el sobiranisme, però per ara cadascú actua pel seu compte. Veient que els partidaris de l'estat propi fan pinya al Parlament i que un sector important de la població es mobilitza, hi ha dirigents del PP que defensen forjar una "alternativa no nacionalista" com a contrapès. Una entesa que no descarten que es tradueixi, a mitjà o llarg termini, en opció de govern.
"Un tripartit del PP amb Ciutadans i el PSC és el camí per construir l'alternativa", assegura un destacat dirigent del partit que lidera Alícia Sánchez-Camacho, que avui exposarà la seva estratègia a la reunió del comitè de direcció del PP, a la seu madrilenya del carrer Génova. El mateix dirigent consultat admet que el plantejament d'una entesa antisobiranista a tres bandes està encara poc madur. Argumenta que fins ara a Catalunya s'han provat governs de CiU en solitari, de CiU amb el suport del PP, un tripartit d'esquerres i un executiu de CiU amb el suport d'ERC. Però, en canvi, a la Generalitat mai hi ha hagut un govern no nacionalista. "Potser és l'hora de diluir l'eix dreta-esquerra i fer una mena d'acord a la basca", apunta el dirigent popular.
Aquest és un escenari que, segons explica el vicesecretari d'acció política i econòmica del PP, Enric Millo, els populars "no descarten", però que encara queda lluny i no forma part de l'agenda immediata perquè l'aritmètica parlamentària no ho permet. "Les altres comunitats històriques, Galícia i el País Basc, sí que han tingut governs no nacionalistes", explica Millo, que afegeix que una opció d'aquestes característiques a Catalunya "facilitaria" el debat de les polítiques públiques socials i econòmiques.
Els primers temptejos
Tot i que ara per ara no té prou força parlamentària, la presidenta del PP de Catalunya està fent ja els primers temptejos. Divendres va dir que són necessaris "grans consensos" que estiguin per "sobre de les ideologies". I amb aquest objectiu de buscar el mínim comú denominador per consolidar un bloc antisobiranista va fer arribar una carta a tots els partits catalans just abans del debat de política general. "Han respost PSC, Ciutadans i Unió, i estem satisfets perquè no ens han dit que no", afirma Millo.
També des de Ciutadans es veu amb bons ulls aquesta via. El mateix Albert Rivera defensa que "davant de situacions excepcionals calen majories excepcionals" i posa com a exemple que si CiU i ERC han estat capaces de forjar una entesa, per què no han de ser capaços de fer-ho els partits que defensen que Catalunya ha de seguir formant part d'Espanya. "S'ha de reformar Espanya, però no trencar-la, canviar el partit de dalt a baix, però sense destrossar-lo", defensa Rivera.
Això sí, tant per al PP com per a Ciutadans hi ha una condició indispensable per bastir un front antisobiranista: la Constitució no es toca i de terceres vies ni parlar-ne. És justament el que més allunya d'aquesta entesa el PSC, que es resisteix a ser emmarcat en el que anomenen "bloc immobilista", però que, a la vegada, pren consciència que la seva proposta de reformar la Constitució en sentit federal només és possible si hi està d'acord el PP. Tot i les reticències d'importants sectors del PSC, Pere Navarro ha iniciat en els últims dies contactes tant amb els populars com amb Josep Antoni Duran i Lleida i insisteix que cada vegada hi ha més dirigents, tant a Unió com a CDC, ICV-EUiA i fins i tot al PP, que advoquen, en privat, per una reforma constitucional.
Però els dirigents del PP asseguren que el partit no està disposat a tocar "ni una coma" de la llei de lleis perquè consideren que el suflé sobiranista es desinflarà en paral·lel a un declivi de CiU que, al seu parer, ja ha començat, amb els desencontres entre CDC i Unió. I és que, segons explica un càrrec popular proper al nucli dur del partit, perquè un procés sobiranista tingui futur cal "un lideratge indiscutible i un partit hegemònic", i Catalunya no té cap de les dues coses. Per tant, hi ha dirigents del PP que consideren que l'amenaça independentista no és real i que el que cal és negociar amb l'Estat un nou sistema de finançament que apaivagui l'auge sobiranista.
Sense sortida a les urnes
"L'independentisme està extraordinàriament mobilitzat, fins i tot en capes socials que després no el votaran. S'ha convertit en un moviment cívic i festiu, res més", afirma un dirigent del PP. Un altre afegeix que hi ha "una majoria no independentista" al Parlament i que CiU té "molt poques oportunitats de sortir airosa" de tot aquest procés. En definitiva, els populars segueixen considerant que l'independentisme és una mena de moda passatgera i que la millor arma per combatre'l és fer una mena de búnquer, com més gran millor, al voltant de la Constitució, i deixar que, amb la recuperació econòmica, amaini la tempesta i les aigües tornin a mare.
