DRET A DECIDIR

El TC pren partit contra el procés

El president del tribunal exigeix “lleialtat” a Artur Mas i defensa el model d’estat actual

Francisco Pérez de los Cobos, el magistrat conservador que presideix el Tribunal Constitucional, va decidir ahir prendre partit en el debat sobiranista. No el va citar explícitament però ningú va tenir cap dubte sobre qui era el destinatari de les seves paraules. En sintonia amb el discurs del govern espanyol, l’encarregat d’arbitrar els conflictes es va posar la bena abans de la ferida i va avisar la Generalitat que té l’obligació d’acceptar “sense reserves” les regles del joc que estableix la Constitució. Un toc d’alerta just l’endemà que es fes pública la data per debatre al Congrés la demanda catalana perquè l’Estat cedeixi a Catalunya les competències per convocar la consulta, emparant-se en l’article 150.2 de la carta magna.

Poc abans d’aquesta exigència de “lleialtat” al president Artur Mas, a la cambra baixa el cap de l’executiu espanyol, Mariano Rajoy, havia acusat els independentistes de voler situar-se “per damunt de la llei” i havia avisat que ell no ho tolerarà. Era la resposta a la pregunta que li havia fet a la sessió de control el portaveu d’ERC a Madrid, Alfred Bosch, en què l’instava a permetre que els catalans puguin decidir el futur a les urnes el 9 de novembre. El xoc entre legitimitat democràtica i legalitat constitucional està servit.

Pròxim al PP

La irrupció de Pérez de los Cobos al debat és significativa. D’entrada, perquè la seva intervenció va ser en l’acte de presa de possessió del nou magistrat del TC, Ricardo Enríquez Sancho. Un tràmit que hauria pogut resoldre, si hagués volgut, amb unes paraules protocol·làries. Hi havia, doncs, una intenció clara de fixar posició davant d’alts representants governamentals i del poder judicial.

El segon element rellevant és que, des que va ser nomenat president -el juny del 2013-, ha mantingut una presència pública discreta. Això no significa, però, que hagi tingut un inici de mandat plàcid, sobretot després de saber-se que havia amagat la militància al PP fins al 2011. A l’alt tribunal hi va entrar el desembre del 2010 a proposta dels conservadors. Aquest fet va motivar que el govern català i el Parlament el recusessin en entendre que hi havia una imparcialitat objectiva. La majoria del TC va rebutjar, però, aquestes iniciatives.

El tercer factor que crida l’atenció, i de manera especial, és el fet que prengui partit quan la institució està debatent si la declaració de sobirania aprovada a la cambra catalana és constitucional o no.

És en aquest context que ahir va reclamar als governants que “s’abstinguin d’adoptar decisions o dur a terme actes que perjudiquin l’interès general”. Després va entrar de ple en el terreny de la política per argumentar que l’estat autonòmic ha arribat a un grau de descentralització equiparable a qualsevol estat federal. Va destacar que el nivell d’autogovern i de respecte als drets i llibertats fonamentals dels ciutadans és “insòlit” en la història d’Espanya. Posant el focus sobre el sobiranisme, va assegurar que el marc constitucional “empara” fins i tot els que no comparteixen els seus valors i volen canviar-los, això sí, respectant-ne els procediments.

La llei fa la democràcia

Citant Ciceró, va fer bandera de la legalitat vigent: “Som esclaus de les lleis per poder ser lliures”. Al Congrés, Rajoy també va posar especial èmfasi en aquest camí discursiu que tot apunta que tindrà un lloc destacat el dia 8 d’abril. Pel cap de l’executiu espanyol és el “constitucionalisme” que permet viure en democràcia. Per això va avisar ERC que no permetrà que ningú privi els espanyols del seu dret a decidir sobre el conjunt de l’Estat. “Posi el semàfor de la democràcia en verd”, li va contestar Bosch. Però per Rajoy no només la forma ho impossibilita. Segons va dir, no deixarà que ningú visqui en una Catalunya “empobrida” i fora de la UE. Tampoc, assegura, els independentistes.

Més continguts de