EUSKADI BUSCA LA PAU

Urkullu descarta construir un front sobiranista amb Sortu

Malestar al PNB perquè la marxa de dissabte no va ser silenciosa

El partit d'Iñigo Urkullu ho va avisar i ara ha complert la promesa: la foto amb l'esquerra abertzale aquest cap de setmana passat ha estat "excepcional". La manifestació, convocada per sacsejar la Moncloa perquè no faci encallar el procés de pau, no serà l'embrió d'una entesa sobiranista estable. Les distàncies entre el mapa basc i el català són encara molt grans. Sortu, el principal partit de l'independentisme basc, està decidit a fer que la renúncia d'ETA a les armes sigui un pas irreversible, i per això ahir va esquivar el cos a cos amb els seus rivals polítics en el camp nacionalista.

Enfundat en el vestit més institucional, el lehendakari Urkullu -que no va participar en la marxa- va provar de tranquil·litzar el PP i, sobretot, el Partit Socialista d'Euskadi (PSE), el seu soci prioritari des que va començar la legislatura. Diumenge, hores després que desenes de milers de bascos inundessin els carrers de la capital biscaïna, els partits constitucionalistes van intensificar el to contra l'executiu de Vitòria i li van exigir que aclarís si abandonaria la geometria variable, els pactes amb uns i altres. Ahir els va respondre que està decidit a treballar per "una visió compartida entre les diferents sensibilitats polítiques". Es tracta d'un missatge doble. D'una banda, per evitar posicionar-se a favor d'un únic relat un cop les armes han callat, i, de l'altra, per insistir en la voluntat que la futura proposta d'estatus polític per a Euskadi tingui un ampli consens, i compti com a mínim amb els socialistes.

Més directe va ser Andoni Ortuzar, president del partit i home de màxima confiança d'Urkullu: "El PNB no serà en cap front perquè el que toca ara és fer acords", va sentenciar. Caminar darrere una pancarta amb l'esquerra abertzale no ha estat un plat fàcil de pair per a la militància nacionalista, sobretot la que se situa més a la dreta. Els seus dirigents no van amagar aquesta incomoditat però ho van justificar per evitar mals majors. Si no hi hagués hagut aquesta convocatòria unitària, és probable que molts ciutadans s'haguessin concentrat igualment de manera il·legal, i això hauria obligat l'Ertzaintza a actuar. A més, hauria suposat un cop dur d'encaixar per a Sortu a l'hora de frenar una part minoritària del seu entorn que està neguitosa per la inflexibilitat de Madrid malgrat l'aposta exclusiva per les vies pacífiques.

Amb aquests elements a la balança, Ortuzar no es penedeix d'haver-se manifestat. No obstant, ahir es va mostrar molt crític amb el fet que la marxa es convertís en un clam a favor de l'acostament dels presos i l'amnistia. Es va confessar "decebut" perquè no va ser silenciosa, tal com s'havia pactat, i va recomanar a l'esquerra abertzale que faci molta "pedagogia" entre la seva gent.

Sortu evita la confrontació

Però els crits tampoc van acabar d'agradar als dirigents de Sortu, que es mostren comprensius amb la mala maror que tot plegat ha creat a Sabin Etxea, la seu penebista. El portaveu independentista Pernando Barrena va afirmar en una entrevista a Radio Euskadi que els va "incomodar en la mesura que incomoda a algú que convoca" la marxa amb ells. "Si agredeixen el teu soci, t'ataquen a tu", va dir per agrair la presència del PNB als carrers dissabte enfront dels que l'acusen d'haver donat cobertura a aquestes proclames.

Limitada l'entesa al procés de pau -i no pas a l'agenda nacional, com voldrien els abertzales-, el partit d'Urkullu confia que el pròxim mig any sigui el del desarmament unilateral i que això serveixi perquè la Moncloa també es mogui. De moment, el ministeri de l'Interior insisteix que la política penitenciària, inclosa la dispersió, no desapareixerà fins que ETA no es dissolgui. "La recepta que continua funcionant és la fermesa", va afirmar el secretari d'estat de Seguretat.

Més continguts de