DRET A DECIDIR

Viabilitat a l’espera de la transició

Els economistes constaten la sostenibilitat d’un estat català però alerten dels interrogants polítics

En una setmana marcada per les opinions empresarials sobre el procés sobiranista engegat a Catalunya, el Col·legi d’Economistes va acollir ahir la presentació d’un llibre coordinat per l’entitat en què es pretenen enfocar les preguntes i respostes sobre l’impacte econòmic de la independència. La principal conclusió a què arriben els 18 experts congregats pel projecte és que l’estat català és perfectament viable, però que hi ha “interrogants polítics” sobre com desembocarà el procés. Així ho va explicar un dels dos coordinadors del text, Oriol Amat -l’altre és Modest Guinjoan, que també forma part del cos de professors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)-, que va insistir en la “certesa” que una Catalunya independent suposaria un impuls per a les polítiques de benestar social del país.

Malgrat això, en les conclusions del llibre els experts adverteixen que de la resolució de “diversos temes cabdals” -pertinença a la Unió Europea, manteniment de l’euro com a moneda i el repartiment d’actius i passius- en depèn l’èxit de l’estat català. “Per minimitzar les possibles conseqüències adverses tant per a Catalunya com per a Espanya, és clau que el procés es desenvolupi de manera pacífica, negociada i amb voluntat de mantenir-se dins la UE”, sostenen.

En les mateixes conclusions es comprova com els economistes que han participat en el llibre aposten per “reduir el temps d’incertesa” per la via de “resoldre el tema de la consulta als ciutadans de Catalunya com més aviat millor”. Defensen el diàleg -una paraula que fan servir tot sovint des de l’ establishment per mirar de construir ponts en la relació entre la Moncloa i el Palau de la Generalitat, per ara gèlida- i apunten que la negociació i el pacte, “fins i tot per arribar a la independència”, servirien per protegir els interessos del nou estat català i de l’espanyol.

Repartiment incert

Un dels punts clau del procés de transició entre el model autonòmic i un hipotètic estat català és el repartiment d’actius i passius. Segons David Ros i Roger Fatjó, encarregats d’aquest capítol específic, el deute català podria ser del 52% del PIB en el millor dels casos -és a dir, si no s’heretés deute espanyol-, tot i que si la negociació es torcés podria passar a ser del 103% del PIB. “I el dret internacional diu amb claredat que cap deute d’estat de l’estat predecessor passarà a l’estat de recent independència”, diuen els autors.

Pel que fa a la pertinença de Catalunya a la Unió Europea, Francesc Granell -que en una entrevista recent va advertir que Catalunya podria acabar com Somalilàndia- sosté que els esforços s’han de centrar ara a aconseguir que cap estat membre s’oposi a l’adhesió del nou país. De moment, la comunitat internacional manté silenci.

Més continguts de