DEBAT NACIONALISTA

El calendari posa a prova la relació entre Unió i Convergència

Els dos partits ajornen tensions a l’espera del resultat del 9-N i els plans de Mas

L’agitació del procés sobiranista ha tingut un impacte singular en les relacions entre Unió i Convergència. Sòlidament units en una federació des del 2001, de manera molt relacionada amb la successió de Jordi Pujol, els dos partits han patit tensions internes a l’hora de negociar posicionaments sobre la consulta, sobre la independència i sobre els programes electorals. ¿CiU aguantarà unida el procés sobiranista? El calendari, farcit de cites amb les urnes i de xocs amb l’Estat, presenta reptes per a la federació. D’unes hipotètiques plebiscitàries a les eleccions municipals, passant pel futur de Josep A. Duran i Lleida i el d’Artur Mas, són els factors que condicionen el consens entre els dos socis.

¿S’han abordat les diferències a porta tancada? “Les reunions que es fan de les cúpules de CiU estan molt preparades, de manera que s’evita qualsevol tensió”, sostenen fonts de la cúpula de la federació. “És evident que quan ens hi asseiem recordem que hi ha hagut una o altra declaració que ha pogut generar rebombori, però amb Mas assegut ningú s’atreveix a fer consideracions sobre qüestions de fons”, admet una altra veu de la direcció.

Fa uns mesos, va ser el president en persona qui va demanar “calma” als quadres de CDC, que consideraven “fora de lloc” les paraules de Duran sobre el procés. “Actua amb deslleialtat, però és Mas personalment qui parla amb ell”, sostenen fonts nacionalistes. Hi ha veus de les dues cúpules que consideren que la relació “no passa pel seu millor moment”, però fins al 9-N tenen pactat continuar junts. Serà aleshores quan es precipitaran les decisions que poden condicionar CiU.

Eleccions plebiscitàries

La llista conjunta i el programa no generen unanimitat

Mas ja ha deixat clar que només anticiparà les eleccions si tenen caràcter plebiscitari. I aquest escenari només apareixerà si els partits, segons sosté, són capaços de teixir una llista de país unitària i un programa comú que, d’una manera o altra -ERC demana concreció- defensi la independència. Convergència és la principal impulsora del projecte, però Unió hi veu pegues. “La declaració unilateral d’independència és una línia vermella”, sosté el secretari general d’Unió, Ramon Espadaler.

“Hi ha dirigents de Convergència que sembla que tinguin més ganes de bastir CiE -Convergència i ERC- que no pas seguir amb CiU”, sosté un alt dirigent d’Unió. Una sensació que recorre els democristians especialment des que CDC va plantejar a ERC una candidatura conjunta a les eleccions europees sense Unió.

Eleccions municipals

Candidatures en plena ressaca de l’alternativa a la consulta

El dia 26 de maig, Mas i Duran van tenir una conversa decisiva que s’afegia a altres de prèvies per posar fi al paper del líder d’Unió com a secretari general de CiU. En aquells moments, a banda de l’adéu de Duran al càrrec, estaven damunt la taula algunes negociacions sobre caps de llista. Cercles nacionalistes situaven el conseller Josep Maria Pelegrí, aleshores número dos d’Unió, com a alcaldable a Lleida com a moviment col·lateral de les novetats a la cúpula de CiU. En aquests moments, Lluís Corominas és l’encarregat de CDC de bastir candidatures municipals per a les eleccions previstes per al maig.

“Ningú sap què passarà, però a Unió saben que no tenen pes per fer candidatures als municipis sense Convergència”, sostenen fonts de l’executiva nacionalista. CiU va aconseguir els seus millors resultats als últims comicis, però les pròximes són incertes. El pes local de la federació és molt elevat, però el fet que les eleccions puguin arribar després d’unes plebiscitàries ho agita tot.

Lideratges

Mas no aclareix si serà candidat, Duran analitza la situació

El president, en l’entrevista de divendres a l’ARA, no va aclarir si tornaria a ser candidat. Duran basteix Catalunya al Centre, una plataforma que vol activar al novembre i encarada a unes plebiscitàries. Ha intentat, sense èxit, sumar sectors catòlics de base. També hi ha veus del seu entorn, però, que el veuen “més fora que dins” del tauler polític.

Protocol

Els estatuts de CiU preveuen com ha de ser la dissolució

Duran, en la proclamació de la nova direcció d’Unió de Joves encapçalada per Oriol Gil, va reptar CDC a trencar. Els estatuts preveuen la dissolució i sostenen que la marca CiU no la podria fer servir cap dels dos partits. Un escenari que encara no ha abordat formalment.

Més continguts de

El + vist

El + comentat