LIDERATGE SOCIALISTA

El pla de Miquel Iceta per recosir el PSC

El candidat busca la complicitat amb els crítics des del pacte amb l’aparell per minimitzar l’escissió

Fa tot just una setmana que va entonar el sí vull a liderar el PSC després de la renúncia de Núria Parlon i el seu compromís assumeix un repte majúscul: dissenyar un pla en 21 dies de vertigen per recosir un partit que amenaçava de desfer-se. Miquel Iceta, conscient que el seu nom no representa la renovació després d’haver sigut 30 anys a la direcció del partit, fa valer la seva trajectòria i coneixement de totes les particularitats del PSC com a garantia per reconstruir ponts entre totes les sensibilitats. En els últims dies s’està reunint amb molts dirigents per detallar el seu pla. L’objectiu: guanyar-se un vot de confiança de tothom, especialment dels crítics que han començat a posar fil a l’agulla a l’escissió.

Dret a decidir

Gestionar amb “intel·ligència” un posicionament que no canviarà

Iceta va prometre en la presentació de la seva candidatura aportar “claredat” al discurs del PSC, però també “intel·ligència” a l’hora d’afrontar el debat sobiranista que ha tensionat el partit com mai. Ell va ser el primer a dir públicament que calia baixar de l’autobús de la consulta del 9-N i insisteix que la pregunta acordada és “un nyap” i el full de ruta de CiU i ERC “porta al desastre”. Què farà, doncs? Valer-se de la seva habilitat dialèctica per centrar el debat en les contradiccions dels altres sense moure el posicionament de fons del PSC. Els canvis de projecte, va dir, no es faran fins al congrés ordinari de l’any que ve.

Ha deixat clar que el PSC votarà, com estava previst, a favor de la llei de consultes, però que només estarà a favor de la votació per decidir el futur de Catalunya si és “legal i acordada”. Convençuts que amb el full de ruta actual el 9 de novembre no es votarà perquè la consulta serà impugnada pel govern espanyol i paralitzada pel TC, el PSC sota la batuta d’Iceta no tornarà a seure a la taula del dret a decidir, com demanen els crítics, si no és per canviar el procediment i la pregunta per la proposta de reforma constitucional.

Els dirigents crítics

Procurar que l’escissió es limiti a Avancem i poca cosa més

El primer amb qui Iceta es va reunir just després d’anunciar que volia ser primer secretari va ser amb l’alcalde de Lleida, Àngel Ros. No era gratuït. L’aspirant busca que la seva primera fita sigui frenar la diàspora. Els crítics saben què pensa Iceta i, sobre aquesta base, els demana que li donin una oportunitat. Deixa clar, però, que ni virarà sobre el pacte del dret a decidir ni treballarà per ser un partit autònom al PSOE, com ells somien, perquè fins al congrés ordinari de finals del 2015 no toca desfer acords congressuals ni revisar res. Amb aquestes perspectives, Avancem ja ha aixecat el vol i Joan Ignasi Elena i els seus ja fan camí al marge del partit. El 4 de juliol dirigents encapçalats per exconsellers com Marina Geli, Montserrat Tura i Antoni Castells presentaran una nova marca electoral, d’entrada, per a les municipals. Navarro no volia trobar-li encaix però ara està tot obert. De fet, exconsellers molt crítics amb Navarro, com la mateixa Geli i Joaquim Nadal, són molt més condescendents amb Iceta.

La relació amb l’aparell

Garantia d’estabilitat i de pocs canvis en la línia oficial

Però si hi ha algú satisfet amb el pas endavant d’Iceta és justament bona part de l’antic aparell i dels capitans. Amb ells va dinar dimarts en un restaurant de Sant Joan Despí per deixar-los clar que seria la garantia perquè no es produeixi “un daltabaix” en el projecte del partit abans del congrés del 2015 i que pilotaria amb serenor la turbulenta tardor marcada pel procés sobiranista. El seu objectiu és també refermar el projecte de reforma federal de la Constitució -ell va ser l’artífex de la proposta del PSC- i, sobre aquesta base, treballar colze a colze amb un PSOE amb qui no vol disputes. De fet, a Ferraz celebren que el més que probable interlocutor del PSC sigui ell. El seu full de ruta ha arribat a convèncer fins i tot alguns dels dirigents territorials que havien donat suport a Núria Parlon, com el mateix Ros i el líder de la federació gironina, Juli Fernández. Encara no s’ha posicionat Jaume Collboni, que ho haurà de fer avui en una entrevista al 3/24 i que fa poc més d’una setmana exigia “canvis profunds” al PSC.

Les eleccions municipals

Pactar amb els crítics una fórmula per a la nova marca

Que el PSC ha perdut musculatura sobretot al territori és un fet. Els alcaldes de les ciutats grans veuen amb preocupació que, a un any vista de les municipals del 2015, les enquestes auguren caigudes importants. En canvi, als municipis mitjans o petits costa fer llistes i una part d’alcaldes no veuen gens adequat presentar-se sota les sigles del PSC. És per això que alguns dels crítics treballen per presentar una plataforma que vagi més enllà de la marca blanca Progrés Municipal, que computa els vots en consells comarcals i diputacions pel PSC. Iceta els ofereix un pacte de no agressió perquè concorrin on no competeixin. Això sí, sempre que també sumin pel PSC. Els crítics escolten però el plantejament inicial era competir en llocs com ara Girona, on la direcció té un candidat clar, i sumar en altres, com Lleida, on Ros ja ha dit que es presentarà pel PSC. Parlament i direcció

L’encaix de Pere Navarro i Maurici Lucena i la nova direcció

Un cop sigui primer secretari, Iceta haurà de reestructurar un grup parlamentari que, si Elena no deixa l’escó, passarà a tenir 19 diputats. Per ara ha dit que ell en serà el president i que la seva intenció és que Navarro segueixi al seu costat al Parlament. Haurà de determinar el paper del portaveu, Maurici Lucena, de qui la majoria de diputats demanen el relleu. També queda pendent resoldre la situació de Marina Geli i Núria Ventura, apartades d’una part de les seves funcions per haver trencat la disciplina de vot al costat d’Elena. La comissió de garanties no s’ha pronunciat, però Iceta sap que haurà de fer gestos tant al grup com a la nova direcció -n’hi ha que apunten que Raimon Obiols tindria un paper- si vol exhibir un altre tarannà.

Més continguts de