El PP estudia si pot aturar uns comicis després d’una DI

MadridEntre els molts escenaris que s’han posat sobre la taula en els plans dels partits independentistes hi ha hagut l’opció de fer una declaració d’independència i, a continuació, unes eleccions acollides a la llei autonòmica amb l’objectiu de preservar les actuals institucions. Tot i la negativa de Puigdemont ahir a convocar eleccions, l’alta volubilitat de la situació no permet descartar cap escenari. La declaració d’independència (DI) seria retòrica i assumiria les dificultats tècniques de la seva plasmació en la realitat, i les eleccions buscarien una legitimació democràtica definitiva -es podrien anomenar constituents- amb l’única legalitat electoral a l’abast, perquè la llei de transitorietat no inclou una normativa electoral. La Moncloa és conscient d’aquest escenari, però a l’hora de perseguir-lo jurídicament no té clar si seria possible aturar els comicis.

Per la via administrativa no sembla possible. Per molt que Mariano Rajoy assumeixi les competències de convocar eleccions -que recauen sobre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont- si finalment fa efectiu el 155, la llei orgànica que regula els processos electorals, la Loreg, no preveu l’opció de desconvocar els comicis. Un cop engegada la maquinària, no es pot aturar per la via política. ¿Però això vol dir que les eleccions són imparables? “No és tan clar”, expliquen fonts del govern espanyol a l’ARA. Els possibles camins per a la desconvocatòria electoral passarien pels tribunals, i en concret pel Constitucional.

“Caldria un defecte en el decret de convocatòria”, considera el professor de ciència política de la Universidad Carlos III de Madrid Pablo Simón. Per exemple, per molt que la DI fos anul·lada pel Constitucional, si sobre el paper la declaració no té cap referència creuada els comicis serien de difícil impugnació, segons aquest expert. Aquest escenari col·locaria la pressió en l’estat espanyol, que es veuria obligat a tornar a forçar l’ordenament jurídic per aturar les eleccions en un moviment que podria ser llegit com a demòfob. Les eleccions serien 54 dies després de la convocatòria i caurien pels volts de Nadal.

Hi hauria algunes vies per fer possible l’anul·lació dels comicis. Una de les hipòtesis de treball és si el tribunal decideix suspendre del càrrec Puigdemont per la proclamació de la DI, amb efecte des del mateix dia de la presentació del recurs. Per tant, si el recurs es presentés el mateix dia que es proclamés la DI i es convoquessin eleccions, es podrien donar per desconvocades per falta de legitimitat de Puigdemont. En qualsevol cas suposaria una giragonsa legal.

Un ‘match point’

En cas que no se suspenguessin les eleccions, l’independentisme tindria un match point en què aniria a buscar un resultat de més del 50% dels vots, tot i la dificultat de justificar internament unes eleccions en el marc autonòmic després d’una DI. Però es plantejaria un escenari que situaria el nou Parlament als llimbs en cas que s’hagués aplicat el 155: com que la cambra no tindria competències per fer debats d’investidura ni proposar candidats, el nou Parlament es formaria però no podria escollir un president de la Generalitat. L’independentisme només podria fer servir els comicis per mesurar forces i per fer una jugada més en la partida d’escacs en què s’ha convertit el post 1-O.