Els pressupostos com a propaganda electoral
En el moment econòmic i polític que viu Espanya no es pot hipotecar el vot dels ciutadans
El debat dels pressupostos de l’Estat per al 2016 es va obrir ahir amb un míting electoral del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i un contramíting del líder de l’oposició, Pedro Sánchez. Era de preveure després que el govern de Mariano Rajoy decidís convocar un ple extraordinari del Congrés al mes d’agost per aprovar a corre-cuita uns pressupostos que hipotecaran l’acció de govern de l’executiu que surti de les eleccions generals que s’han de celebrar a la tardor. És veritat que es podran modificar i canviar sobre la marxa, però el PP ja s’ha assegurat que l’arquitectura bàsica dels comptes de l’Estat per a l’any que ve estigui marcada per les seves polítiques.
Ho ha criticat gairebé tota l’oposició, que retreu a Rajoy el retard en la convocatòria dels comicis i el fet que hagi presentat uns pressupostos triomfalistes, que preveuen uns ingressos i una millora econòmica que, tot i que es basa en dades reals, encara és molt feble i no ha arribat als que més han patit la crisi. El mateix Montoro ha reconegut, després de fer un panegíric del candidat popular i actual president, que el programa electoral del PP es basarà en aquests pressupostos, que inclouen un lleuger augment de la despesa social i altres mesures ja anunciades, també en clau electoral, com la devolució de part de la paga perduda dels funcionaris. Sánchez ha aprofitat l’ocasió per presentar també les principals mesures del seu programa electoral i per anunciar que canviarà els comptes si arriba al poder. La majoria de grups s’han sumat, tant per raons de fons com de forma, a les crítiques a una iniciativa que tirarà endavant sense problemes gràcies a la majoria absoluta del PP.
El més lamentable és el to de míting d’un debat que hauria de ser el més seriós de qualsevol país. L’aprovació dels pressupostos és l’acte polític més important d’un govern, perquè és on es defineixen les seves prioritats. Espanya viu un moment clau de canvi en el seu ventall polític amb l’emergència de noves formacions i una forta polarització ideològica. Fins i tot obviant que el govern espanyol encara està sota supervisió europea, resulta prepotent i electoralista que el PP vulgui imposar la seva política per sobre dels votants.
