De l’article de l’advocat i periodista Pere Coromines (Barcelona, 1870 - Buenos Aires, 1939) a La Humanitat (9-VII-1933). Era conseller de Justícia i Dret del govern Macià. El seu pla per a una nova justícia partia de la tradició genuïna catalana d’un dret que potencia les llibertats individuals i col·lectives, base d’institucions com el Consolat de Mar, fundat ara fa 750 anys.
Al cap de 217 anys la República ha restituït a Catalunya la legislació del seu dret civil i l’organització de la seva administració de justícia que li havien estat preses per Felip V. […] Això vol dir que el dret de família, el sistema tutelar de menors i incapacitats, els drets de propietat, d’usdefruit i d’ús, amb els complements de les servituds, tot el règim successori, així com obligacions i contractes, respectats els principis essencials del dret de gents, comú a tots els pobles de cultura occidental, seran lliurement estatuïts pel Parlament de Catalunya. […] Tenim en estudi una llei de prelació que en fixar un ordre entre les diverses fonts, textos i documents que formen el dret civil de Catalunya, determinaria l’estat del qual hem de partir per a reformes futures, seria una derogació del vergonyós Decret de Nova Planta, i de la frondosa legislació i jurisprudència que ens han estat imposades a la seva ombra, i purificaria així el nostre dret civil de contaminacions que Catalunya no ha demanat ni vol respectar. […] El Departament de Justícia de la Generalitat és nou en l’administració de la Catalunya moderna. Quan se li afegeix la denominació de Dret l’empalma amb un precedent de la Mancomunitat, l’Oficina d’Estudis Jurídics, [...] El Departament de Justícia és una cosa tan nova que algun diputat regionalista ha proposat que se’n prescindís i que fins la Comissió Jurídica Assessora en un dels seus projectes ha cregut que podia ésser substituït en algunes funcions més característiques pel futur Tribunal de Cassació. Cap funció concreta de les antigues Diputacions se li ha pogut traspassar i és cert que, fins desprès de l’adaptació dels serveis de l’Estatut, no farà més que preparar lleis i fer informes i gestions de caràcter oficiós. Això no obstant, el Departament de Justícia haurà d’ésser un dels més importants instruments de sobirania per a la Generalitat de Catalunya. Només cal dir que l’Estatut ens confia l’organització de l’administració de justícia en tots els rams, excepció feta de la jurisdicció militar i la de la marina […] Del Departament de Justícia i Dret han de sortir les formes per a l’estructuració jurídica de la nostra llibertat nacional, les idees rectores per al redreçament del nostre dret civil, i l’orientació que ha de regir en la preparació dels avenços futurs de la nostra autonomia, perquè l’enteniment i la rectitud justiciera són per a nosaltres les condicions de tota nova llibertat. En la nostra tasca ens caldrà ésser prudents i no tenir por. Prudents per a no posar en perill allò que ja tenim; i no tenir por per a saber plantar cara a totes les responsabilitats i desafiar tots els interessos que s’oposin a la realització d’una concepció jurídica actual en la qual els homes trobin una millora i un benestar que els faci estimar més els valors morals de la vida. Per Catalunya i pel perfeccionament dels catalans haurem de tirar al dret contra tota mena de compromisos.
