La reforma encertada de la Diagonal

Passejada de diumenge al matí per la Diagonal reformada de Barcelona. Ja no és un tub de pas. El miracle de les voreres amples ha convertit l’avinguda en el passeig que mai no ha estat, i com que no hi ha cases Milà, ni Batlló, ni xamfrans, i encara no deu sortir a les guies, el resultat és una estranya absència de guiris i d’excés de perspectiva per a la comptada arquitectura i per a les cantonades pelades. Els cotxes lluny, a la calçada, i la felicitat infantil rodant pels laterals tancats al trànsit generen perceptibles senyals de notable alt en tots els urbanistes de saló que escolto. Les gandules dominicals són la cirereta. Les rajoles no són prou còmodes, no, però heus aquí el tipus de transformació que esperem amb els nostres impostos.