7 de setembre: Quan vas per la Cerdanya, sovint no saps per quin estat camines

No hi ha controls fronterers, no hi cap mur ni cap trinxera, cap ratlla pintada sobre el terreny. Ni un senyal. És un dels llocs on es veu millor el que són avui les fronteres dins d’Europa. En cap cas una barrera impermeable. Quan jo era petit, hi havia una visibilitat enorme de les fronteres: la carta verda, el canvi de moneda, les barreres... Ara són invisibles. Llegia aquests dies alguns arguments contra la independència de Catalunya: que se n’hauran d’anar, que tenen amics a l’altra banda, que hi tenen segones residències... Es pot estar contra la independència, naturalment. Però si ho estan per aquests arguments, que no pateixin. Són arguments, per entendre’ns, del temps de la carta verda i el control de passaports. Arguments que participen d’una visió antiquada o desubicada del que són les fronteres dins d’Europa. Entre una Catalunya independent i Espanya -o França- no hi haurà cap Mur de Berlín. Qui el podria fer, aquest mur, com els d’abans? Europa, Catalunya, Espanya? Europa estic convençut que no la farà. Catalunya tampoc, i si algú la volgués fer, la immensa majoria ens hi oposaríem amb tota la força. Fronteres, dins d’Europa? Com les de la Cerdanya...