DIETARI VV

10/9: Hi ha gent molt interessada a saber què voten els empresaris catalans

Perquè, votin el que votin, creu que pot aprofitar-ho per fer interpretacions que li convenen. Si voten que no a la independència, és la prova que els dipositaris del seny català, els catalans que toquen de peus a terra, no volen saber res de les aventures independentistes. Si voten que sí, és la prova que això de l’independentisme és una trampa de la burgesia catalana per defensar els seus espuris privilegis de classe i continuar manant. Semblen dos arguments contradictoris, però hi ha equilibristes que els fan servir tots dos a la vegada. Però fins i tot fent-los servir per separat són un pèssim diagnòstic. El seny? La força de l’independentisme és que ha deixat de ser pura rauxa, que també participa —sense monopolitzar-lo— en l’espai del seny, de la centralitat. Hi ha molt independentisme assenyat (i molt unionisme arrauxat). Els interessos de classe? La força del catalanisme ha estat sempre (i de l’independentisme és avui) el seu caràcter socialment transversal. Ha arrelat sobretot en les capes mitjanes del país amb una enorme capacitat de projecció amunt i avall, en l’escala social. I l’unionisme és més fort a les puntes de l’escala. També dalt de tot.

El + vist

El + comentat