Societat 01/10/2013

12 preguntes claus sobre els terratrèmols d'Alcanar

Xavier Goula, cap de l'àrea de sismologia de l'Institut de Geologia de Catalunya: "Si l'activitat del magatzem de gas Castor continua com fins ara, els terratrèmols es repetiran"

Albert Solé
4 min
El magatzem de gas Castor, a les Terres de l'Ebre, vist des de l'aire / TJERK VAN DER MEULEN

Barcelona1. Per què hi ha hagut tants terratrèmols darrerament en aquesta zona?

Xavier Goula, cap de l'àrea de sismologia de l'Institut Geològic de Catalunya: "Des del dia 9 de setembre hi ha hagut sismes molt petits que només registrem els laboratoris. Tot i això, l'empresa responsable del magatzem de gas ja admetia que potser ells hi estaven al darrere. Per això, el dia 16 de setembre el ministeri d'Indústria dóna l'ordre d'aturar l'activitat a l'empresa. Van passar uns dies sense activitat, i el 24 de setembre hi ha el primer sisme fort (3,6), i després, el 29, 30 i 1 es repeteixen amb més força encara, però amb unes característiques una mica diferents".

2. La culpa és del magatzem del projecte Castor?

Goula: "En aquesta àrea és habitual una certa activitat sísmica, però tal com s'han produït ara els terratrèmols, i sobretot amb el ritme, sembla que hi hagi d'haver una causa externa que els ajudin. Per tant, l'activitat d'aquest magatzem de gas sembla que hagi influït en la sismicitat natural i hagi accelerat cert processos".

3. Es poden repetir els moviments sísmics?

Goula: "Si el magatzem de gas segueix funcionant de la mateixa manera que fins ara, el que ha passat tornarà a repetir-se, és evident. Ara, potser si canvien la tecnologia, potser no es torna a repetir, no ho sabem".

4. A partir de quina escala és perillós per a la població?

Goula: "A partir del grau 3 la gent ho nota, a partir del grau 4 la gent s'espanta, i a mesura que pugem comença a haver-hi danys. A partir del 4,5, en construccions de poca qualitat, hi poden començar a haver esquerdes".

5. Aquest punt de la costa catalana i valenciana és un punt sísmic sensible?

Goula: "Tota la costa catalana té una activitat sísmica semblant, quan arriba a València s'atura, i torna a haver-hi activitat a partir d'Alacant. Cada dos anys hi ha algun terratrèmol de l'escala 4 al Pirineu, a la costa, però com aquest, no n'hi havia cap a la costa des dels anys 80, que va ser davant de barcelonina".

6. S'hauria hagut de permetre la construcció d'un magatzem com aquest aquí?

Goula: "S'hauria d'estudiar bé, però no és el més adequat. Per exemple, aquí segur que no s'hi posaria un dipòsit de matèries nuclears, a ningú se li ocorreria perquè no és gaire estable. Ara, una planta de gas com aquesta, ben estudiat, potser sí. Nosaltres no hi hem participat, tots els permisos els ha donat Madrid, i hem de suposar que s'ha fet tot correctament".

7. Què demana la Generalitat?

El delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Francesc Xavier Pallarès: "Exigim la paralització absoluta de qualsevol operació que s'estigui fent dintre d'aquest projecte Castor". Pallarès ha explicat que sembla que l'empresa ja ha parat d'injectar gas: "Una altra cosa, però, és extreure'n. Cal mirar també les condicions d'aquesta bossa de gas en el sentit que no hi hagi cap esquerda que provoqui aquests moviments sísmics", ha especificat.

8. Què diu el ministeri d'Indústria?

El ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, ha recordat aquest dimarts que el govern espanyol encara no disposa de cap "evidència científica" que relacioni l'activitat al magatzem submarí de la planta de gas Castor i els terratrèmols de fins a 4,2 graus que s'han registrat als últims dies. Amb tot, ha admès que els instituts de Geografia i Geologia estan estudiant la possible relació de causa efecte i apunten que "hi ha aquesta possibilitat". Per aquest motiu ha recordat que caldrà esperar els resultats abans d'adoptar cap decisió sobre la planta, que ja té prohibit pel Ministeri fer noves injeccions al magatzem.

9. Què diu l'empresa responsable del magatzem de gas?

Escal UGS, l'empresa constructora i gestora del magatzem Castor, ha assegurat que des del 16 de setembre "segueix paralitzada" la injecció de gas submarí al magatzem, "en estricte compliment" de les ordres del ministeri d'Indústria. L'empresa respon així els recels del Govern, que aquest matí ha posat en dubte que l'empresa hagi cessat completament els treballs al magatzem, després dels nous terratrèmols a la zona durant les últimes hores.

10. Qui hi ha darrere del magatzem de gas submarí Castor?

Escal UGS és una empresa formada per ACS –propietat de Florentino Pérez– al 66,6%, i per l'empresa canadenca CLP, amb un 33,4%.

11. Com funciona?

El magatzem de gas està situat dins el mar, a 1.700 metres de profunditat, aprofitant un antic jaciment de petroli existent. Consta de 13 pous, la majoria per extreure i injectar gas, i la resta, per controlar les pressions internes. La plataforma està situada a 22 quilòmetres de Vinaròs, i connectada a la Península a través d'un gasoducte de 30 quilòmetres de longitud, la majoria submarins, que connecta amb la planta terrestre. Enagas ha construït un segon gasoducte, terrestre, que connecta la planta amb la xarxa estatal de gas. Tot i que la planta terrestre és al terme municipal de Vinaròs, que és qui rebrà els beneficis dels impostos derivats del complex, es troba a 5 quilòmetres del nucli urbà de la població castellonenca, i a mig quilòmetre del centre d'Alcanar.

12. Quan va costar?

Aquesta va ser un projecte faraònic projectat en època de vaques grasses, quan es creia que la demanda de gas seria molt més alta del que és ara mateix. El primer projecte parlava d'una inversió de 500 milions, el 2006. L'any següent ja es parlava de 900 milions. El govern espanyol, el 2011, va frenar la tendència a l'alça del projecte i va limitar-lo a 1.200 milions, però ACS va rebre finançament per valor de 1.600 milions. L'abril del 2012 el ministre Soria va semblar que aturaria el projecte, però al maig es va permetre iniciar l'activitat el juny del 2012. Tot i que estava tota l'obra acabada, ha estat un any aturada per culpa del deute acumulat que ACS ha solucionat amb un pedaç, l'emissió de bons avalats pel Banc Europeu d'Inversions, amb els quals ha aconseguit 1.400 milions d'euros. Dinou bancs internacionals, entre els quals, el Santander, Bankia i CaixaBank, n'han adquirit participacions.

stats