Solucions
Glosa d’Eugeni d’Ors (Barcelona, 1881-Vilanova i la Geltrú, 1954) a La Veu de Catalunya (17-VI-1919). Fa un segle alguns intel·lectuals d’arreu del continent -entre ells, noucentistes catalans- ja feien propostes per estructurar políticament una Europa confederada a partir de la voluntat de les nacions -i no pas dels Estats- d’unir-se amb total llibertat i autonomia.
Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsEl clam ja ha guanyat algunes veus. No “Societat de Nacions”, sinó “Estats Units d’Europa”! -I, de més d’un lloc, la fórmula s’ha insinuat: successiva agregació de les Nacions d’Europa a la confederació helvètica. “Annexió de l’Europa a la Suïssa”. (Testimoni, l’article Per gli Stati Uniti d’Europa, al nou periòdic Rassegna Internazionale.) El pensament és admirable, en la seva magna simplicitat. Cap nou problema de llengua o de religió. En la constitució helvètica això està resolt d’una manera satisfactòria. Cap nova qüestió sobre el tràmit. També això està previst: sabem amb quines formalitats pot declarar-se l’autonomia i l’ingrés d’un cantó. Tal volta només caldria afegir, per a fer aquesta constitució aplicable a l’establiment d’una Europa una, la fixació d’un límit inferior i d’un límit màxim d’extensió i de població, més lluny dels quals no es pogués acceptar l’ingrés. Convé que no s’ingressi en el conjunt, ni sota la forma minúscula d’una Andorra, ni sota una forma monstruosa com la de la Rússia d’ahir. Imaginem que successivament van entrant en aquesta harmoniosa unió Alsàcia, Luxemburg, Bèlgica, Holanda, la República Renana. I, tot seguit, Baviera i l’Hongria i Polònia i Lituània i Finlàndia. I, tot seguit, Irlanda. I, tot seguit ... I, aviat, tothom.