Alerta amb el consum i les pensions
La pèrdua de població acaba tenint conseqüències i pot produir desequilibris
Economista“Spain is different ” torna a ser una expressió molt en voga aquests últims anys -utilitzada amb més o menys validesa- que va com l’anell al dit al cas de la bombolla demogràfica induïda per la immobiliària. Els fluxos migratoris que s’han viscut a Espanya en els últims 10 anys estan fora de les magnituds registrades a cap país del món (proporcionalment), si exceptuem els temps de guerra.
En la primera dècada de segle, l’arribada de persones foranes va ser massiva i gens controlada, i les conseqüències econòmiques -si pensem en els desequilibris que es van produir- van ser nefastes. Ara els fluxos han canviat de direcció amb resultats que potser seran igual de dolents.
Per no ser mal entès, vull recalcar que per augmentar la força laboral en un ambient de creixement econòmic sostenible, la immigració és molt desitjable, sobretot en un país on a llarg termini els naixements no compensaran les defuncions i l’evolució de l’estructura d’edats posa en perill el valor futur de les pensions. Però aquí la paraula clau és sostenible. Com tots sabem, el boom espanyol va ser de tot menys sostenible, va atreure milions de persones per alimentar activitats sense futur i ara aquesta gent està sense feina. L’estimació de l’INE que unes 400.0000 persones van deixar Espanya el 2013 no ens ha d’estranyar. Potser l’única cosa sorprenent en aquest procés és l’acceleració en el nombre de persones que han marxat: 15.000 el 2011, 190.000 el 2012 i fins a 400.000 el 2013.
Però com sol passar a la plaça Catalunya l’endemà d’un partit de Champions contra el Glasgow Rangers, tot aquest procés de vaivé no deixa el terreny sense conseqüències. Per començar, cada dia del 2014 hi haurà gairebé mig milió menys de persones per comprar el pa, cosa que es farà notar a les fleques i els forns. Hi haurà mig milió de persones que ja no necessitaran llar, una novetat difícil de digerir en el context de la brutal sobreoferta d’habitatge que ens envolta. De fet, en tot el sector de consum intern es notarà l’impacte progressiu a través dels anys, en la mesura que més persones simplement desapareguin del mapa. L’INE estima que arribat el 2023 hauran marxat uns 2,5 milions de persones, una xifra que es veurà fàcilment superada si la tendència actual es manté. La conseqüència serà que l’economia espanyola es tornarà cada vegada més dependent de les exportacions, mentre que el consum intern s’estancarà.
Un altre detall molt revelador és que principalment es tracta de gent d’entre 20 i 49 anys. De fet, l’INE estima que el nombre d’habitants en aquesta franja d’edat baixarà en un 22% (4,7 milions de persones) entre ara i el 2023, un resultat esfereïdor que es produirà per l’impacte de l’envelliment de la població autòctona -el nombre de persones de més de 64 anys creixerà un 17,4% (1,5 milions)- que s’ha d’afegir a l’emigració. La conclusió ineluctable és que l’import de les pensions que es podrà pagar serà molt inferior a l’actual si les expectatives de l’INE es materialitzen, cosa que ens ha de fer reflexionar sobre si estem satisfets amb el rumb que porten les coses o si col·lectivament hem de donar un cop de timó.
