PRESSUPOSTOS, EL TRACTE A CATALUNYA

Càstig extra de Montoro a Catalunya

La inversió estatal caurà un 25% l'any que ve i serà la meitat del que diu l'Estatut

El realisme de les dades difícilment contribuirà a relaxar la tensió política en les relacions entre Catalunya i Espanya. Fins i tot els empresaris catalans menys sobiranistes tenen clar que qualsevol oferta per apaivagar la força de l'independentisme passa com a mínim per una millora del tracte fiscal, però no serà així el 2014. Al contrari: ahir el govern espanyol va anunciar que les inversions a Catalunya cauran un 25% i que no atendrà bona part de les peticions que li fa la Generalitat.

El cas de les inversions potser és el més evident, ja que Catalunya rebrà l'any vinent 944 milions, una xifra que queda molt lluny del que marcava la disposició addicional tercera de l'Estatut. Aquesta clàusula establia que les inversions de l'Estat han d'equiparar-se al pes de l'economia catalana sobre el conjunt d'Espanya, que ronda el 19%. Però els 944 milions que es rebran suposen un 9,6% del total d'inversions a les comunitats autònomes, la meitat del que marca l'Estatut i menys de l'11,9% de l'any passat.

D'aquesta manera, les inversions de l'any vinent cauran un 25% respecte al 2013. Només dues comunitats (Astúries i Múrcia) pateixen un descens més pronunciat.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no semblava gaire preocupat ahir per aquesta qüestió. "Catalunya -va dir Montoro- rep el tracte que li correspon, que és a través del FLA [el fons de liquiditat autonòmic, el mecanisme que rescata autonomies insolvents]". Amb aquesta sentència, el ministre deixava entreveure que Catalunya no hauria d'aixecar gaire la veu perquè sense els diners de l'Estat la Generalitat ja hauria fet fallida. La rèplica catalana sempre ha estat que la insolvència de la Generalitat l'ha provocat, precisament, el dèficit fiscal acumulat any rere any.

Montoro va reclamar que no es discuteixi sobre les inversions que apareixen en els pressupostos del 2014. "El debat ha de ser sobre el creixement i l'ocupació i, encara que sigui un debat clàssic, ara no toca parlar de les inversions territorialitzades: vivim moments econòmics nous". A més, tot i el descens de les inversions, el ministre va assegurar que es faran inversions per als projectes prioritaris "perquè Catalunya sigui un dels grans motors de la recuperació econòmica a la qual estem assistint". Entre els projectes seleccionats, Montoro va destacar el desdoblament de la N-II a les comarques de Girona i l'accés ferroviari al port de Barcelona. De totes maneres, hi ha altres projectes, com la connexió per tren amb l'Aeroport del Prat o l'estació de la Sagrera, per exemple, que no hi apareixen.

Altres disputes

Però les inversions no són l'única partida on s'acumularan els greuges de la Generalitat. Els pressupostos de l'Estat tampoc recullen algunes demandes, com la disposició addicional tercera, que José Luis Rodríguez Zapatero va arribar a pressupostar l'any 2011 (i que sumaven 759 milions) i que mai es va cobrar. O també la compensació per l'impost sobre els dipòsits. La Generalitat exigeix rebre 866 milions perquè no ha pogut aplicar l'impost sobre els dipòsits bancaris, però de moment no cobrarà res (vegeu la notícia en aquesta mateixa pàgina).

L'única cosa que es preveu és el pagament del fons de competitivitat, una altra petició constant. Aquest any Catalunya ha ingressat 850 milions per aquest concepte, però el pròxim exercici aquesta xifra segurament serà inferior, ja que als pressupostos s'hi reserva una partida (a repartir entre les comunitats que tenen dret a rebre aquest fons) de 2.247 milions, un 24,5% menys que aquest any.

Finalment, Montoro també va explicar per què l'any vinent les comunitats rebran un import inferior en concepte de les bestretes que els avança el govern espanyol (Catalunya rebrà 500 milions menys, segons es va anunciar a l'estiu). La Generalitat manté que és contradictori que el govern espanyol redueixi les bestretes mentre assegura que l'any vinent l'economia millorarà i la recaptació tributària augmentarà. Segons Montoro, però, l'origen del problema és que l'any passat el càlcul va ser massa optimista, motiu pel qual les bestretes van ser més altes del que hauria correspost.