ERC confirma el 'sorpasso' i creix el sí a la independència

Barcelona.El baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) que es va fer públic ahir serveix per tenir la foto fixa del panorama polític català sis mesos després que el segon govern liderat per Artur Mas prengués possessió. La instantània indica que, si avui hi hagués eleccions al Parlament, en sortiria guanyadora l'ERC d'Oriol Junqueras amb 38-39 diputats, mentre que el partit del president, CiU, quedaria en segona plaça amb el pitjor resultat de la seva història: 35-37 diputats. Seria la primera vegada des de la restitució del Parlament que la federació no guanyaria unes catalanes.

El baròmetre del CEO confirma, doncs, un canvi de tendència que fa setmanes que s'observa i referma la caiguda del PSC (de 20 a 16) i del PP (de 19 a 13-14). Aquestes davallades contrasten amb el bon moment de forma de Ciutadans (de 9 representants a 12) i de la CUP, que doblaria els diputats i arribaria fins als 6.

La interpretació que en va fer Jordi Argelaguet, director del CEO, és que "s'està formant un nou sistema de partits" arran de la cruïlla històrica en què està el país davant del procés sobiranista. Si se sumen els partidaris inequívocs de la consulta -CiU, ERC, ICV i la CUP- en la franja baixa dels seus resultats a l'enquesta, la xifra arriba als 92 escons. Això suposa més de tres cinquenes parts del Parlament. Si s'hi afegeix el PSC, la suma arriba als 108 representants, és a dir, un 80% del Parlament. Una xifra aclaparadora.

Argelaguet no va voler entrar a valorar explícitament els motius de la davallada de CiU -encara més marcada si es té en compte que el mateix CEO li atorgava fins a 71 escons abans de les eleccions del 25-N, el doble que ara- ni tampoc el perquè de l'ascens imparable d'ERC, que és qui registra una fidelitat més forta dels seus votants i una valoració més alta dels seus líders. El director del CEO simplement va apuntar en l'aire el "desgast de governar", "algunes ambigüitats en el discurs" -l'última setmana ha estat farcida de tensions dins de CiU- i l'ombra de la corrupció com a causes de la caiguda dels nacionalistes. Tres elements que, almenys de moment, no ha de patir el partit d'Oriol Junqueras.

Amb les xifres a la mà, el pacte entre els dos partits, que inclou fer una consulta l'any 2014, suposaria que la suma de CiU i ERC augmentés fins als 73 escons (ara en tenen 71) agafant les franges baixes de l'enquesta. Si s'agafa el millor resultat possible, la xifra arribaria als 76, cinc diputats més que ara.

Escenari al Congrés

Aquest baròmetre de juny del CEO també s'encarrega de pronosticar què passaria si se celebressin ara unes eleccions espanyoles. I, al contrari del que passa al Parlament, seria CiU, liderada als últims comicis per Josep A. Duran i Lleida -a l'ull de l'huracà els últims dies-, qui s'enduria la victòria amb 13-14 escons, entre dos i tres menys que els 16 obtinguts el 2011. Duran, però, veuria com ERC li trepitjaria els talons amb una pujada espectacular que li permetria pujar dels 3 diputats actuals als 10-11.

Si Duran repeteix victòria és, bàsicament, gràcies a una davallada molt forta de PSC i PP. Els socialistes de Carme Chacón caurien fins als 9-10 escons -l'any 2008 en van obtenir 25, rècord absolut- i el PP passaria dels 11 diputats als 6-7. ICV, liderada per Joan Coscubiela, arribaria fins als 4 escons (ara en té 3) i la sorpresa seria l'entrada de Ciutadans, amb dos representants, i de la CUP, que n'aconseguiria un.

El sí arriba al 55,6%

Què votarien els catalans si es convoca un referèndum a favor de la independència? Un 55,6% hi votarien a favor, un 23,4% en contra i un 15,3% s'abstindrien. "Fa la sensació que els blocs s'estan reforçant", va reflexionar Argelaguet tenint en compte el descens de dos punts dels abstencionistes i la pujada tant del sí com del no. El sí ha anat creixent els últims anys i, segons els enquestats, un 47% dels catalans pensen que Catalunya hauria de ser un estat independent. Aquest suport contrasta amb el 21,2% que registra el federalisme, que es veu superat fins i tot pels partidaris de l'autonomia, que representen un 22,8%. Fa poc més d'un any el 30% abonaven l'estat federal.

En tot cas, el CEO traspua que un 72,5% de catalans consideren que Catalunya ha obtingut un "nivell insuficient d'autonomia". Només un 4,6% creuen que en té "massa" i un 19,1% consideren que en té "suficient". El CEO també pregunta als votants quin seria el seu posicionament en un hipotètic referèndum, i una de les dades més cridaneres és que només un 7,9% dels partidaris de CiU votarien en contra de la independència. El 78% dels nacionalistes votarien sí , el mateix que un 94,1% d'ERC i un 94,8% de la CUP.

D'entre els votants del PSC un 52,1% votarien en contra de la màxima sobirania per a Catalunya. També són més partidaris (40,1%) de seguir sent una autonomia que no pas de l'estat federal que proposa el seu primer secretari, Pere Navarro. Aquesta opció té un 34,5% de partidaris. De fet, els votants d'ICV-EUiA creuen més (46,8%) en el federalisme que els del PSC.

Entre els partidaris de la formació que lidera Joan Herrera, i a pesar de la predilecció del seu líder pel federalisme, serien majoria (43,9%) els que votarien a favor de la independència, mentre que un 33,2% es posicionarien a favor del no.

El CEO també pregunta sobre la possibilitat que Catalunya recapti i distribueixi els impostos. Més d'un 75% s'hi situen a favor i això es trasllada als partits. Un 72,7% dels votants de CiU estan "totalment d'acord" que la Generalitat recapti els seus impostos, el mateix que un 80,6% dels partidaris d'ERC i un 40,7% dels d'ICV-EUiA. El PSC, que va votar en contra de la Hisenda pròpia al Parlament, té un 36,6% de votants que estan "més aviat a favor" i un 25,5% que estan "totalment a favor" de gestionar els impostos des de Catalunya. Ciutadans té un 31,4% de votants que estan "més aviat a favor" de la Hisenda pròpia.

L'atur, gran preocupació

Pel que fa al context general, els enquestats consideren que la màxima preocupació és l'atur i la precarietat laboral (44,9%), el funcionament de l'economia (16,2%), la insatisfacció amb la política (12,4%) i les relacions Catalunya-Espanya (10,9%). Aquesta és la fotografia demoscòpica del país el juny del 2013.