RELLEU MONÀRQUIC VISITA A GIRONA

Felip VI intensificarà els actes a Catalunya a favor de la convivència

El monarca es proposa fer més present la Corona per transmetre “missatges d’entesa i respecte”

En cada discurs, Felip VI va desgranant les línies mestres del seu regnat. Són detalls que apareixen en petites dosis, de manera gairebé soterrada, però que permeten intuir els fonaments del lideratge del successor de Joan Carles, que tot just fa una setmana va assumir la Corona. El paper del monarca és el de “moderar” i “arbitrar”, però ningú li impedeix fer gestos, deixar anar pistes, traçar les seves prioritats. Una d’aquestes és el procés sobiranista català, una qüestió que ocupa la política espanyola des de fa gairebé dos anys i que planteja un xoc de legitimitats entre la Moncloa i la Generalitat. Felip VI, que ahir visitava per primer cop Catalunya com a nou cap d’estat, va indicar des de Girona que el seu paper serà actiu. “He volgut fer més present encara la Corona en aquesta terra per transmetre missatges de respecte, entesa i convivència, que són consubstancials a la nostra monarquia parlamentària”, va assenyalar el rei.

Són paraules que agafen sentit quan s’apliquen des de l’òptica del procés sobiranista. No són pocs els dirigents catalans i espanyols que veuen en Felip VI una oportunitat per reflotar el diàleg -per ara inexistent entre governs- i bastir una tercera via que eviti el que anomenen “xoc de trens”. El fet que ahir parlés en català -un idioma que domina- durant la meitat del discurs i que elogiés el paper d’aquesta llengua en el marc de la cultura espanyola dóna ales a aquells que observen els passos del monarca amb esperança, tot i la falta de concreció habitual en discursos institucionals.

Fites col·lectives

El nou regnat s’ha rebut al Palau de la Generalitat amb una barreja gairebé a parts iguals de prudència, un cert optimisme i la determinació de tirar endavant la consulta del 9-N. De fet, el president Artur Mas sosté que Felip podria exercir de mediador perquè l’Estat permeti la consulta. Ahir es van trobar en el sopar posterior a l’entrega de premis de la Fundació Príncep de Girona, però esperen mantenir una reunió formal -amb tota seguretat al Palau de la Zarzuela- que servirà com a presa de contacte per veure la predisposició del nou monarca a escoltar la voluntat dels catalans en un referèndum. Un referèndum del qual Mariano Rajoy no vol sentir a parlar i que el PP ja ha dit que en cap cas pot comptar amb la intermediació del nou monarca perquè el seu paper no és aquest.

Català i castellà

L’hereu de Joan Carles va apel·lar al llarg del seu discurs a la “col·laboració sincera i generosa” com la “millor via per atendre les legítimes aspiracions de cada persona i, també, per aconseguir grans metes col·lectives en benefici del bé comú i de l’interès general”. Es referia a la tasca de la Fundació Príncep de Girona -la via que ha tingut Felip VI per mantenir més contacte amb Catalunya els últims anys-, però en l’ambient hi planava una apel·lació a la unitat referida al procés sobiranista. És en els implícits on es va situar el discurs del nou cap d’estat, a excepció dels elogis al català.

Felip VI ja va acabar amb un “moltes gràcies” en català el seu discurs de coronació al Congrés de Diputats, al qual s’hi van sumar agraïments també en gallec i euskera. “He volgut començar les meves paraules en català i vull acabar-les ara també en aquesta llengua nostra com a reconeixement a un dels signes que defineixen Catalunya”, va assenyalar el nou monarca. “El català, en diàleg i convivència permanent, sincera i enriquidora amb el castellà, és un element sense el qual no és possible comprendre la cultura d’aquesta terra”, va afegir el monarca, especialment interessat a elogiar la cultura catalana i la personalitat dels seus ciutadans sempre dins del marc espanyol. Aquest cop, a diferència de dijous al Congrés de Diputats, no va fer cap apel·lació a la “unitat” i a la “diversitat” que, a parer seu, defineixen l’Estat.

A l’inici de la seva intervenció, Felip VI va defensar que les seves visites a Catalunya -que va admetre que s’han incrementat al llarg dels últims mesos- han servit per “apreciar amb més precisió i estima tant el que compartim tots els espanyols com el que gaudeix particularment del segell distintiu d’aquesta terra i d’aquesta gent”. A l’acte hi van ser el conseller de la Presidència, Francesc Homs, i el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que dimarts va assenyalar que una Catalunya independent seria “terreny adobat per al terrorisme i el crim organitzat”.

Elogis reials

El nou monarca, que després del seu discurs va parlar juntament amb la reina Letícia amb els voluntaris de la Fundació, va mirar de glossar les virtuts dels catalans fent servir apel·latius com “emprenedors”, “amb capacitat d’iniciativa”, “esperit reflexiu” i “mirada cap a l’exterior”. “És evident que busca fer gestos”, sostenen alts dirigents de CiU consultats. Un dels gestos que va exhibir ahir va ser situar els catalans com un dels motors que han contribuït al “progrés general” de l’Estat.

Felip VI fa una setmana que és al càrrec, però comença a definir quin és el seu tarannà i quin és el tipus de lideratge que vol exercir. Ahir va deixar clar que s’esforçarà a ser un pont de “convivència” i que farà del català una de les seves palanques per aproximar-se a Catalunya. El calendari, malgrat tot, avança inexorablement cap al 9-N. El dia que hi ha programada una consulta per decidir el futur polític del país.

Mig miler de persones protesten per la visita

Unes 500 persones van manifestar-se ahir pel centre de Girona en contra de la presència del monarca a la ciutat, amb el lema “Cap pacte, cap rei, el poble català decideix”. Els impulsors de la marxa, entre els quals hi ha una quinzena d’entitats socials i sindicals, a més dels partits ERC, ICV, la CUP i Reagrupament, defensaven que Girona hauria de desvincular-se definitivament de la monarquia. De fet, fa dues setmanes que el ple de l’Ajuntament gironí va aprovar una moció que deia que la distinció de princesa de Girona, que ara ostenta Elionor, “no representa” la ciutat.

El + vist

El + comentat