ICV, contra el bon rotllo
El debat d’ahir va deixar clares tres coses. La primera és que ICV-EUiA no concorrerà mai amb CiU i ERC en unes eventuals eleccions plebiscitàries si finalment no es pot fer la consulta del 9-N. “Desitjo que CiU sigui castigada en aquestes eleccions”. Aquesta frase d’Ernest Urtasun va trencar l’atmosfera d’unitat catalana i bon rotllo kumba que volien projectar Terricabras i Tremosa. El procés s’haurà de fer des de la discrepància ideològica, amb el nucli CiU-ERC a la sala de comandament -això si no parteixen peres abans-, i amb el suport aeri i puntual de l’esquerra alternativa i anticapitalista (la CUP i el Procés Constituent també). La segona és que si el PP vol plantar cara a Catalunya i no ser fagocitat pel fenomen Albert Rivera ha de trobar candidats de més nivell que Fisas (de Barbat, d’UPyD, no cal dir-ne res) i millorar el seu argumentari. I, en tercer lloc, que el PSC continua situat en una tercera via que li ofereix cert confort intern però que condemna Javi López a semblar el candidat més antic de tots.
