RomaMatteo Renzi haurà de dedicar més esforços a l’economia italiana aquesta tardor. En això coincideixen els principals actors econòmics tant del país com de la UE. Fa sis mesos es convertia en el primer ministre d’Itàlia i despertava l’esperança dels líders europeus, l’escepticisme de la premsa nacional i la convicció de molts italians que només un líder jove i decidit com ell podria afrontar amb èxit els mals endèmics del país.
El balanç és desigual. Renzi va aprovar d’entrada amb la rebaixa de l’IRPF per als assalariats mileuristes, que es van trobar amb uns 80 euros mensuals més a la butxaca. També va emprendre una primera reforma, més contestada, per agilitzar els contractes laborals per a joves. I va convertir-se en un escoltat líder de la UE que propugnava la necessitat de disciplina pressupostària sense que això impedís finançar reformes.
A partir d’aquí, les principals energies les ha dedicat a fer reformes institucionals: aprimar el Senat i convertir-lo en cambra regional, eliminar les províncies i una nova llei electoral. I divendres va aprovar un programa per millorar la qualitat de les escoles, que costarà uns 1.000 milions d’euros. Ara bé, en un país que ha entrat en recessió, com reactivarà l’economia? I com s’ho farà per complir amb el dèficit?
Renzi assegura que no li caldrà aprovar cap nova tisorada. Però si confiava que la rebaixa fiscal activaria el consum, s’equivocava: les famílies han optat per estalviar els 80 euros -alguns ho han aprofitat per anar al dentista, però gairebé ningú ha anat de compres-. Per sortir-se’n, haurà de convèncer la UE perquè li doni més temps en l’objectiu del dèficit a canvi de noves reformes.
