L'esport, un dels tentacles de Moscou

BarcelonaAra fa uns anys un futbolista georgià, fent un cafè a El Corte Inglés després d'haver comprat de tot, m'explicava com havia arribat al futbol rus. "Em van fer una oferta de l'Anji. No ho tenia gaire clar, ja que al Daguestan hi havia terrorisme. Però el meu agent em va dir que aquest equip pujaria a Primera Divisió segur, ja que ho havia «decidit el govern» i tenien «molts diners». Així que ho vaig acceptar". A Rússia l'esport és l'extrem d'un dels tentacles que surten del Kremlin. Els Jocs de Sotxi, el Mundial de futbol del 2018 o la lliga russa són instruments per consolidar el poder.

Segons Robert W. Orttung i Sufian Jemukhov, autors d'un estudi sobre l'ús del poder relacionat amb els Jocs de Sotxi, "l'esport promociona el règim, cosa que crea un sentit d'orgull nacional per a les masses i permet distribuir beneficis entre elits clau per mantenir el poder". El govern de Moscou ha utilitzat els esdeveniments esportius per mimar regions clau pels seus recursos naturals o la seva demografia. La regió del Tatarstan n'és un exemple. És clau per la seva ubicació al riu Volga i pel fet que sigui la terra dels tàtars, una important minoria musulmana. El Tatarstan va autoproclamar-se independent el 1991 sota el lideratge del polític Mintimer Xaimíev i la reacció de Moscou va ser garantir la seva fidelitat oferint-li un munt de beneficis econòmics. Xaimíev va passar de ser un enemic a ser un aliat. Quan el 2005 Putin va abolir les eleccions a les regions, per exemple, Xaimíev va ser reelegit president tàtar per un decret firmat a Moscou. Els beneficis de què gaudeix el Tatarstan es fan evidents en els esports. Els equips de Kazan, la capital, han guanyat la lliga de futbol, hoquei gel, voleibol i waterpolo els últims anys, quan abans eren equips de Segona Divisió. I el govern s'ha gastat 7 milions de dòlars en l'organització dels Jocs Olímpics Universitaris. De moment, aquestes Universíades ja són les més cares de la història, però Rússia podria tornar a batre el rècord quan el 2019 les organitzi a Krasnoiarsk (Sibèria). "Al club mana el govern. Posen diners i decideixen. No ens falta res perquè volen que la gent de Kazan estigui contenta", em deia un treballador espanyol del Rubin Kazan quan aquest club va derrotar el Barça a la Champions.

Moscou es pot arribar a gastar 20.000 milions de dòlars en les instal·lacions de les seus del Mundial de futbol del 2018, algunes en ciutats clau en un sentit geopolític, com Kazan i Sotxi. Sotxi, un destí turístic popular ja durant els últims anys del tsarisme, no deixa de ser la porta d'entrada al Caucas, la frontera que ja des del segle XIX és una obsessió nacional russa. Controlar aquesta zona estratègica tan complicada -és un mosaic ètnic- ha costat molts diners i vides. Tres ciutats clau per accedir al Caucas com Sotxi, Volgograd i Rostov seran seus del Mundial del 2018 i, durant els últims anys, equips caucàsics han brillat a la lliga russa de futbol, com l'Anji del Daguestan (campió de Copa el 2010) i el Terek de Txetxènia, campió de Copa el 2004. L'equip de futbol txetxè, de fet, té un estadi luxós acabat d'estrenar i és un dels projectes personals del president de la República, l'exguerriller independentista Ramzan Kadírov. Convertit en l'home fort de Moscou després de canviar-se de bàndol, Kadírov presideix el Terek Grozni. Fins i tot fa anys va arribar a exigir jugar ell mateix partits, però es va adonar que tenia més traça als despatxos que sobre la gespa.